Els joves seran millors

El flamant estudi International computer and Information literacy study arriba a la conclusió que els joves de segon d’ESO estan per damunt de la mitjana europea en capacitació tecnològica, però la llàstima és que no tinguin tan afuat un tret essencial per a la seva etapa vital: el sentit crític. Una qualitat indispensable per fer realitat el que Ramon Muntaner resumia en l’estrofa de la seva cançó: “Quan tindré cinquanta anys no vull ser com el pare.” Els nostres fills no han de ser com nosaltres senzillament perquè, al marge d’alguna ovella descarrilada i problemàtica, són per definició molt millors. Igual com ens passava a nosaltres. Per això resulta preocupant, si és cert i científicament constatable, que el jovent tendeixi a creure’s més la informació que li arriba a través de les xarxes que no pas dels mitjans periodístics tradicionals. Perquè la conseqüència d’aquests hàbits és que tens més dificultat per diferenciar amb claredat les informacions veritables de les falses. Tik Tok és la seva Bíblia pagana i tot el que es viralitza va a missa. És aquesta permeabilitat als missatges que diàriament els bombardegen, i que ells comparteixen de forma compulsiva, la que les formacions d’extrema dreta aprofiten per escampar idees destinades a criminalitzar la immigració, qüestionar la violència de gènere o minar la credibilitat en la democràcia. L’augment de votants d’aquestes edats entre els partits ultres certifica l’èxit d’una estratègia que també amenaça els adults, admetem-ho, igualment enganxats a l’addicció de les pantalletes. Sí, cal que ens amoïnem per l’exposició dels joves a la desinformació, però sense caure en cap condescendència, ja que vam ser nosaltres qui vam posar-los els mòbils a les mans amb alegria inconscient. Ara el resultat és aclaparador, tenen una alta capacitat tecnològica per fer servir les eines modernes, però no són prou crítics per evitar la trampa de les fake news. Encara hi són a temps, de motius per no voler ser com nosaltres quan arribin als cinquanta en tenen de sobres. I el nostre drama és que els adults tampoc podem donar gaires lliçons de res, tenint en compte que, per exemple, hi ha paios disposats a pagar sis milions d’euros pel coi de plàtan aquest enganxat a la paret amb cinta aïllant.