Cent anys i un bus

El 1930, fa gairebé un segle, a Berga s’editava mensualment la revista Tagast. Textos d’intel·lectuals de l’època, anuncis, programes culturals i un espai —batejat com a Garba— que explicava en quatre línies cada notícia important que havia passat durant el darrer mes. El febrer del 1930, la pàgina del carrusel de notícies començava amb dues paraules en majúscules: NOVA ARTÈRIA. I continuava així: “Posa en comunicació dues ciutats simpatitzants, la nostra ciutat de Berga amb la ciutat de Solsona. La barreja de les vides d’ambdues ciutats serà feconda de fruits profitosos. Saludem amb amor Solsona i li brindem una abraçada que simbolitzi comprensió i compenetració per a lluitar parelles en la conquesta del mateix triomf.” I deixava la gran notícia per al final: “Cada dia a les 6 del matí sortirà de Solsona un autoòmnibus que arribarà a Berga a les 8; sortirà de Berga a les 3 de la tarda per arribar a Solsona a les 5.” Cent anys després, hi continua havent un bus que enllaça Berga i Solsona. Un bus, literalment. El 1930 en sortia un de Solsona al matí i tornava des de Berga havent dinat en direcció a Solsona. No en consta cap que fes la ruta al revés: és a dir, que sortís de Berga a primera hora i tornés de Solsona cap al Berguedà a la tarda. Ara, en canvi, els papers s’han invertit: a primera hora del matí (7.30 h) surt un bus del centre de Berga que ressegueix tots els municipis de la C-26 i que arriba a Solsona al cap d’una hora (8.30 h). I, a la tarda, a les 18.15 h surt una expedició des de Solsona que fa el camí de tornada per la C-26 per plantar-se a Berga a les 19.15 h. Demogràficament, les dues ciutats han crescut, però de manera força proporcional. Solsona tenia 3.280 habitants a principis dels trenta, mentre que Berga vorejava els 7.000. Ara Solsona supera els 9.000 i Berga, els 17.000. Els autobusos, però, han canviat la seva direcció. Fa cent anys es va detectar que la necessitat era anar a Berga a treballar i tornar a Solsona a dormir. Ara, per alguna raó, la cartellera d’horaris diu el contrari. I, en paral·lel, les ciutats han crescut, però les línies de bus s’han estancat. I el que a principis dels trenta es veia com una oportunitat i “una barreja de vides feconda de fruits profitosos”, ha acabat resultant dues capitals que viuen de costat, però d’esquena. Als anys trenta, arribar a Solsona implicava dues hores de viatge. Ara només una. Alguna millora a la carretera, però sobretot millores mecàniques. Els cotxes corren més que fa cent anys. Els busos també van més de pressa, però no gasten les rodes gaire més entre el Berguedà i el Solsonès. La Generalitat iniciarà en els pròxims mesos les primeres obres de millora de la carretera. S’allargaran anys i tenen l’objectiu d’unir capitals, com ha passat amb Vic o Manresa temps enrere. Ningú, però, ha parlat de transport públic. Cent anys després costa veure els fruits profitosos, la barreja de vides i la comprensió i la compenetració que somiava l’informant del 1930.