Tal dit, tal plat

Abans de començar, una prèvia. Amb la fotografia que il·lustra aquesta crònica n’hi hauria prou per deixar dit i comentat el llibre que s’hi tracta, Per sucar-hi pa, obra d’un cuiner, Lluc Quintana, i una dissenyadora gràfica, Marta Montenegro, editat per Comanegra. No caldria afegir-hi res més. La imatge del llibre damunt un tou de tomàquets, maridatge que relliga amb el títol untuós del volum, és una apel·lació a l’essència cultural del país amb la conjunció de la festassa literària de Sant Jordi i la tradició gastronòmica del pa amb tomàquet. És a dir pinyol literari i culinari donant-se la mà, que d’això va el llibre en qüestió.

Però caldrà dir-hi alguna cosa més per arribar fins al final de la crònica perquè, com un bon guisat, no n’hi ha prou amb presentar els ingredients, sinó que també cal cuinar-los en la seva forma i el seu temps, que res no quedi cru ni passat de cocció. Per exemple, ara tocaria dir que per fer la truita cal trencar els ous. És una frase feta però també és una gran veritat i, com no podia ser d’una altra manera, un receptari de cuina construït a base del refranyer català no podia ignorar aquesta expressió tan genuïna.

La frase en qüestió condensa la manera de fer dels catalans, aquest col·lectiu de gent d’actitud disciplinada i treballadora, caminadors de passa lenta però decidida que saben que els objectius només s’assoleixen si hi ha una determinació i una tenacitat des del principi fins al final, és a dir, si un no s’arremanga i s’hi posa de veritat sabent que per arribar a l’objectiu desitjat, fins i tot, caldrà trencar una cosa tan perfecta i delicada com és l’embolcall càlcic que protegeix clara i rovell.

És sabut que la frase va estar a punt de fer el salt del refranyer al Codi Penal quan el regidor de Vic Joan Coma va ser perseguit per la justícia espanyola, que veia en això de trencar ous una crida a la violència. Eren temps en què tocava disparar a discreció contra l’independentisme, i per això Coma es va veure en la surrealista i compromesa situació d’explicar el sentit d’aquesta expressió de connotacions culinàries davant un jutge de l’Audiencia Nacional. Per sort, la cosa va quedar en res i Coma va poder tornar a Vic a seguir cascant ous i menjant truites.

Sigui com sigui, potser és per aquesta història que Lluc Quintana i Marta Montenegro han volgut deixar l’expressió en qüestió en la lletra petita i quan ha arribat el capítol dels ous han preferit recórrer a la frase girar la truita o ser el rovell de l’ou per desenvolupar dues suculentes receptes a base d’aquest producte. Queda clar que l’objectiu dels autors ha estat fer gaudir i no pas patir a través del joc de les paraules i els aliments, i partint de tot de frases fetes s’ha construït un original receptari.

I com que la llengua és l’essència de tot, els ingredients del plats que desfilen per les pàgines del Per sucar-hi pa són l’ànima culinària del país perquè el receptari català no s’entendria sense la carabassa, la farigola, l’all, la ceba, l’enciam, les faves, els moixernons, el rovellons, l’arròs, els cargols, els bunyols, la sardina, la gallina, el caldo, les mongetes, el porc, les graelles, la llonganissa, el préssec, les taronges, les cireres, l’oli d’oliva, les figues, les magdalenes i la xocolata. De tots ells i de l’art de saber-los combinar, en la llengua i al foc, va aquest llibre.