Senyals

La qüestió de l’accés a l’habi­tatge i el llo­guer esdevé ja cen­tral. A Bar­ce­lona amb el llo­guer de tem­po­rada i el preu, però també a la Seu d’Urgell, l’Ebre, Salt o el Baix Penedès, amb vari­a­bles locals del mateix pro­blema. La mani­fes­tació de dis­sabte i la pro­posta de vaga de llo­guers és un senyal inequívoc que no s’hau­ria de menys­te­nir, més enllà dels qui aire­gen només la invi­a­bi­li­tat d’una pro­testa per impa­ga­ment dels con­trac­tes. Un dels deto­nants del procés català va ser la mani­fes­tació pel dret a deci­dir sobre les infra­es­truc­tu­res del 2007, jun­ta­ment amb la ignorància esta­tal al clam de més auto­go­vern. Adif i Renfe han tri­gat 17 anys a afron­tar millo­res en el ser­vei que ara exe­cu­ten, ja total­ment desa­cre­di­tats. És el moment de fer efec­tiu el dret cons­ti­tu­ci­o­nal a l’habi­tatge, com es va fer amb el de la sani­tat, l’edu­cació... o la cerimònia fúnebre, per esmen­tar-ne un de més con­cret. És cert que cal­dran dècades perquè les mesu­res tin­guin efecte –Viena ha tri­gat un segle a poder dis­po­sar del 40% d’habi­tatge de llo­guer social–, però urgeix l’inter­ven­ci­o­nisme sobre el mer­cat, en forma de límits al preu a les zones ten­si­o­na­des –diria que tot el país està ten­si­o­nat–, cons­trucció d’habi­tat­ges a preu asse­qui­ble, limi­tació del llo­guer tem­po­ral, qua­li­fi­cació defi­ni­tiva i no durant 30 anys de l’habi­tatge pro­te­git, reser­var sòl per a aquests habi­tat­ges, no ven­dre sòl muni­ci­pal per fer calaix... Deu­res per a tot­hom, perquè durant dècades s’ha basat el man­te­ni­ment dels ingres­sos de les admi­nis­tra­ci­ons en l’impost sobre el patri­moni i les transac­ci­ons de com­pra­venda. Cal­dria també fixar qui ges­ti­o­narà els habi­tat­ges nous, o els 50.000 que pre­veu fer el govern, per exem­ple, després que no hagin reei­xit les ini­ci­a­ti­ves de coo­pe­ració d’enti­tats sense afany de lucre. Massa feina, i per als qui més pro­tes­ten, poc temps, perquè la gene­ració de millen­ni­als arri­barà a la jubi­lació havent pere­gri­nat per dese­nes de pisos i habi­ta­ci­ons de llo­guer, o viu­ran a 100 km d’on tre­ba­llen, perquè com deien al 15-M i després la CUP: “No tindràs una casa en ta puta vida.”