Merkel s’explica

Farà aviat tres anys que Angela Merkel es va retirar del poder amb tots els honors. La totpoderosa Bundeskanzlerin, coneguda informalment també com la cancellera d’Europa, pel paper determinant que va tenir durant els seus setze anys de mandat, habitava fins ara en un discret segon pla des d’on ha vist com s’ha anat qüestionant un llegat que semblava irreprotxable. Els alemanys li retreuen ara que, volent mantenir un ferri equilibri pressupostari, no hagués invertit més en trens i carreteres o en la digitalització del país. Que amb la seva política de portes obertes a la immigració, hagi donat ales als partits d’extrema dreta que, com Alternativa per Alemanya, avancen elecció rere elecció. O que, fomentant la dependència del gas rus, hagi sumit Alemanya en una penosa crisi industrial. Però, segurament, el que més li deu costar d’acceptar és no haver pogut impedir el retorn de la guerra a Europa. Per tot això, s’ha vist obligada a sortir de l’ombra i publicar Freiheit (Llibertat), unes memòries en què intenta justificar la seva dilatada obra de govern. Per afirmar, per exemple, que la guerra hagués esclatat abans si ella no hagués vetat l’ingrés d’Ucraïna a l’OTAN el 2008. Els fets no els pot canviar, l’únic que li queda és intentar explicar-los.