Camí de la reparació

Durant anys, ja en democràcia, a la Terra Alta s’han construït parcs eòlics sobre els ossos de molts vençuts –com va lamentar un dia l’historiador Josep Sánchez Cervelló– i d’alguns vencedors a la batalla de l’Ebre, detonant definitiu de la victòria franquista a la Guerra Civil. Durant dècades, els pagesos no han dit res quan, en llaurar, sortien restes humanes, i el silenci i el fred de Pàndols i Cavalls han corcat d’indignitat els morts sense noms i cognoms. La desmemòria que en altres indrets penetrava la terra dels cementiris o de les cunetes, a la Terra Alta impregnava qualsevol racó, qualsevol tros d’ametllers, vinya o cirerers.

Ara, en canvi, per fi, massa tard però encara a temps d’alleugerir algunes ànimes, des del 2005, hi ha un espai de dol i dignificació de tots els combatents que van perdre la vida a la batalla de l’Ebre, sense distincions ideològiques, encara que els hereus d’un dels bàndols continuen bramant en contra de la memòria. Es tracta del Memorial de les Camposines, a la Fatarella, construït sobre una antiga trinxera.

Camposines va ser el lloc de pas entre la ribera del riu Ebre i la primera línia del front republicà durant la batalla. Era un punt estratègic per a fer arribar els subministraments necessaris per als combats i per a evacuar els ferits. El novembre de 1938, ara fa 86 anys, la zona va ser ocupada per l’exèrcit franquista. En només 115 dies (del 25 de juliol al 16 de novembre de 1938), la batalla de l’Ebre va arruïnar pobles i camps, i s’estima que va dixar un balanç de més de 30.000 morts, 75.000 ferits i 15.000 presoners.

Molts dels morts van perdre la vida embolcallats de la fredor més crua, i la incertesa, atiada pels silencis alimentats pel feixisme i la por, ha conviscut durant dècades en el si de milers de famílies. Alguns familiars descendents s’han inscrit al cens de desapareguts de la Generalitat i això ha permès que, a través de les excavacions del pla de fosses i del programa d’identificació genètica del mateix govern català, s’hagen pogut retornar als familiars, en tota Catalunya, les restes de 26 cossos. És molt poc, si ho comparem amb les xifres esfereïdores de només una batalla com la de l’Ebre, però cada dol tancat fa que tots els esforços esmerçats paguen la pena.

En el cas de restes recuperades a la zona de la batalla de l’Ebre, les que no tenen connexió anatòmica ni es poden identificar es guarden en un dipòsit de Camposines, mentre que les restes amb connexió anatòmica, però igualment sense identificar, es tornen a inhumar al cementeri del municipi on es localitzen. A part, a Camposines cada any s’afegixen, en unes plaques, noms de soldats que es constata que van morir a la batalla de l’Ebre. Ja n’hi ha 1.909. Serà impossible completar el camí de la reparació, però cada pas costós i feixuc és un salt balsàmic. Cada clavell dipositat per un familiar al costat de la llista de morts permet aflorar el triomf de la memòria.