Violència insuportable

Que el teu cap et foti mà sense que tu ho vulguis durant una festa. Que qui et dona feina et pressioni perquè tinguis sexe amb ell. Que el teu marit et drogui perquè 50 homes et violin, nit rere nit. Que els teus pares et casin amb un desconegut quan només tens 16 anys. Que la teva exparella et mati d’una ganivetada al coll perquè vols trencar la relació. Que el sistema judicial et posi en desavantatge a l’hora de promocionar-te perquè ets jutge de violència contra les dones. Que un desconegut et violi a casa quan tornes de l’escola, amb només 10 anys. Que el teu marit et llanci pel balcó des d’un tercer pis i et deixi en cadira de rodes. Que la teva mare et porti de vacances al poble i et talli el clítoris amb un ganivet. Són algunes de les històries que he trobat simplement mirant la premsa de dilluns i dimarts. Històries, algunes, que s’han recordat amb motiu del 25-N, Dia Internacional per a l’Erradicació de la Violència vers les Dones. I d’altres que podrien haver sorgit qualsevol altre dia perquè no passa dia que no sapiguem de violacions, agressions, assassinats contra unes persones pel simple fet de ser dones. Perquè la violència masclista està enquistada en el nostre món, perquè cada dia són 40, 50, 60 les dones assassinades, tot i les campanyes i les accions i els recursos per frenar aquesta xacra. Perquè encara són molts els que emparen comportaments o posen en dubte agressions visibles i soterrades, i moltes les que no denuncien perquè no s’hi atreveixen, perquè no assumeixen que allò que estan vivint és una situació de domini i violència que no es pot permetre.