Interessos (dels) poderosos
Les darreres setmanes hem estat fent treballs arqueològics a l’entorn de la capella de Sant Joan Sescloses o dels Erms, que es troba situada en els marges del desaparegut estany de Castelló, avui dins el terme de Vilanova de la Muga (Peralada). Aquest edifici, d’origen molt antic, va ser parròquia dels masos de la zona durant més de 500 anys, fins a final del segle XVI, que és quan va perdre aquesta funció parroquial i va passar a dependre, administrativament, de Santa Maria de Castelló d’Empúries. Avui encara perviu com a ermita i només s’hi celebra un aplec anual.
Estem parlant d’una tossuda pervivència en el mateix lloc de més de 13 segles, tot i que l’indret tenia un escàs interès agrícola en tractar-se d’una zona d’aiguamolls i basses, que només resultava útil per a la pastura. El topònim ho deixa ben clar: closes i erms. A més a més, pel fet de trobar-se a una cota baixa, ha estat sempre una zona fàcilment inundable. Algunes dades històriques donen fe d’intensos episodis de pluges que varen deixar el lloc inaccessible, amb l’església i el cementiri inservibles i amb molts desperfectes en l’estructura i el mobiliari. Ens n’han quedat com a testimoni arqueològic successives capes de fang, que varen arribar a deixar colgat el nivell del terreny original amb més d’1 metre i mig de sediment. Atès que era impossible de retirar-les, la situació es va resoldre elevant les parets i el teulat de l’església un parell de metres, així com el paviment interior. Ens preguntem, però, com és que varen construir l’església en un terreny tan poc estable? Per què varen romandre en el lloc tants segles? Els lamentables fets ocorreguts a València ara fa un mes ens hi fan pensar. Sens dubte darrere d’aquestes situacions només pot haver-hi interessos poderosos. La història de la humanitat s’ha vist sempre forçada pels interessos dels qui detenen el poder. Malgrat que avui s’expressin d’una manera i segles enrere d’una altra, sempre ha estat així. Vist des d’aquesta perspectiva, podríem explicar les disputes i els judicis que hi va haver per gaudir del control de la primitiva cel·la de Sant Joan entre els segles IX i XI, i que els seus detentors s’entestessin a mantenir-la dempeus al llarg del temps.
