Com som els catalans

A la llibreria Caselles del carrer Major de Lleida ja no hi cap ni una agulla. L’amic Antoni Gelonch presenta un altre llibre força interessant. Aquesta vegada parla de nosaltres, els catalans, amb un títol afirmatiu que, tot i que ben bé podria anar acompanyat d’un interrogant, no té l’objectiu de preguntar-nos una vegada més pel nostre tarannà o la nostra manera de ser, sinó que l’autor, acomplint els pilars que defineixen el gènere en prosa no narratiu, reflexiona en aquest assaig sobre les formes de la vida catalana actual. Cap a on anem com a col·lectiu? Què ens espera en un món que sembla haver-se disparat un tret al peu? Enguany en fa vuitanta que Ferrater Mora escrivia Les formes de la vida catalana, on també, com Gelonch vuitanta després, analitza la particular idiosincràsia catalana. En el prefaci, el filòsof del segle XX ja ens adverteix que, “com després posarem en relleu, el català estima la forma i sembla no poder viure sense que les coses que el volten li mostrin nítidament perfil i figura”. És en aquest llibre on Ferrater Mora ens parla dels quatre conceptes que creu que defineixen la nostra cultura i la nostra societat. I ho fa descrivint les característiques de la continuïtat, el seny, la mesura i la ironia. Definicions d’aquests conceptes que, segons l’escriptor Francesc Serés, són obertes i inclusives i els seus marges, porosos i difusos. Una nació sense estat com és la nostra viu immersa en una sessió permanent d’autoanàlisi que de ben segur faria feliç Freud. Allitats en una chaise-longue, els catalans intentem esbrinar per quin motiu som com som i com ho hem de fer per no deixar de ser el que som. Només els pobles vençuts, dependents del caprici de l’estat que els sotmet, s’interroguen amb aquesta insistència. Afegiria als quatre conceptes de Ferrater Mora un altre que ha aconseguit que puguem continuar interrogant-nos. La resiliència. La capacitat col·lectiva per afrontar amb èxit l’embat desfavorable i de risc. Recuperant-nos, adaptant-nos, desenvolupant-nos positivament davant les continuades circumstàncies adverses. L’ànima catalana ha demostrat a bastament la seva fortalesa sens dubte impregnada per la sal de la Mediterrània i amb la mirada posada en una Europa girada d’esquena a les nostres crides. El neguit de Josep Trueta a The Spirit of Catalonia, Josep-Maria Batista Roca a Catalunya o Jaume Vicens Vives a Notícia de Catalunya, són la demostració d’aquest neguit nostre per donar a conèixer al món la nostra realitat, d’exportar el nostre univers. Ara la pregunta és si tenim eines, els catalans, per afrontar els canvis demogràfics, socials, econòmics i culturals. Hi ha d’haver una resposta, si volem sobreviure. Antoni Gelonch ens invita a plantejar-nos aquests reptes de present i futur. En una societat que canvia de manera accelerada i que acull nous components, l’autor reflexiona sobre els canvis en la civilització occidental, sobre les migracions, per acabar fent una proposta d’eines per avançar.