L’església de Sant Josep fa 70 anys

L’església de Sant Josep de Girona ha complert setanta anys. El 24 de novembre, diumenge de Crist Rei, el bisbe fra Octavi Vilà va concelebrar una missa amb el mossèn Jordi Reixach per commemorar que fa setanta anys, el 21 de novembre de 1954, el bisbe Josep Cartañá va dedicar i consagrar l’església al culte. Va ser una gran novetat per a la Girona de la segona meitat del segle passat. Va ser erigida en un territori segregat del Mercadal i en aquells moments quedava allunyada dels nuclis habitats. No hi havia encara construïda la Normal, que es va erigir a l’altre costat d’Emili Grahit, on ara hi ha la Facultat de Medicina i Infermeria, i quedava separada del carrer del Carme per l’Onyar. En aquells moments per l’actual Emili Grahit hi passava la via del tren de Sant Feliu i el carrer no estava ni urbanitzat. Hi havia les casernes i al costat, la fàbrica Pagans i el cinema Orient i els primers edificis. L’Eixample no estava dibuixat tal com el coneixem ara i per tant el temple s’erigia en un extrem de la ciutat.

La decisió de construir-la va ser del bisbe Cartañà i era la quarta parròquia del nucli urbà. Era moment de restriccions econòmiques i un primer projecte del 1947 preveia tres naus amb una façana neovignoliana. L’encàrrec es va fer a l’arquitecte olotí Joaquim M. Masramon i Ventós Olot, 1910 - Girona, 1987), que, en dilatar-se el projecte, el va redissenyar en funció del seu interès per les fàbriques romanes, el romànic i la construcció pairal catalana, segons s’explica a la mateixa història de la parròquia. És considerat el primer temple modern de la ciutat i l’últim de litúrgia i planta preconciliars. L’estructura s’alça a divuit metres, és d’una gran puresa de línies i volum. Té tres voltes bufades i una torre campanar rectangular que s’enlaira setanta-un metres. El tractament de la llum fa que caigui directament sobre l’altar. S’hi va utilitzar el rajol, com en el període modernista, amb una conjunció amb l’arrebossat.

L’arquitecte Masramon va ser durant molts anys l’arquitecte de la Diputació de Girona, va treballar amb Joan M. Ribot i tenia despatx propi que va compartir durant molts anys amb l’arquitecte municipal de Girona Josep Duixans. La seva arquitectura, explica Josep Maria Birulés, va deixar empremta. Estava marcada, com l’església de Sant Josep, per l’austeritat de disseny i l’honestedat en l’ús de material. Va construir entre altres la casa Escatllar de Girona (1941), la casa Regàs del Pont Major (1943), la clínica Muñoz (1946), la casa taller Fita (1969), els habitatges per a l’Obra Social de Caixa de Girona i els habitatges per als obrers de la Torras Hostench a Sarrià de Ter. També va projectar la seu central de la Caixa de Girona, acabada el 1959, i les oficines del Banc de Bilbao. I com a arquitecte de la Diputació de Girona va intervenir en l’església de l’hospital de Santa Caterina, la remodelació de l’Hospici perquè fos la Casa de Cultura i l’edifici del Puig d’en Roca. També va construir l’església de Sant Jaume, al veïnat de Salt. Ara al cantó de l’església de Sant Josep hi ha el pavelló de bàsquet, està rodejada d’habitatges i s’alça a tocar de la plaça dels Països Catalans, cosa inimaginable quan va ser erigida, fa setanta anys.