Relacions obertes

Molts adolescents no obren un llibre de lectura si no és que l’escola els obliga a fer-ho. Llegir en paper requereix un esforç de concentració que els dispositius mòbils no reclamen, així que per a què complicar-se l’existència si les pantalles ho donen tot ben mastegat. La tecnologia és el gran enemic de la lectura, i ja que sembla que anem perdent aquesta batalla, almenys que caiguem sencers i drets, que és el mateix que mirar de no rendir-nos fins a aconseguir enganxar-los durant petites estones a aquesta font de plaer. Val la pena no abaixar els braços, ho crec de debò. La recompensa la trobes el dia que els fills adolescents et demanen que els compris un títol concret per pura delícia, tot i que és cert que pots passar de fer salts d’alegria a morir en l’intent quan descobreixes la joia que volen llegir. Arribats a aquest punt, faríem bé de recordar que nosaltres a la seva edat no és que llegíssim Dostoievski. Moltes noies s’han aficionat a les novel·les romàntiques i és cert que les llibreries en van plenes. No són sant de la meva devoció, però sempre estaran millor escrites que aquelles històries d’amor i desamor que llegíem a revistes com el Vale i el SuperPop. Així que he pres la iniciativa per aconseguir, si més no, que el pròxim llibre d’aquest tipus que caigui a les seves mans estigui escrit en català. El llibreter m’ha recomanat una col·lecció i li agraeixo que, en paral·lel, m’ha assenyalat els volums que hauria de descartar. La meva sorpresa ha estat quan a la contraportada del llibre que anava a comprar s’explicava que la història pivota sobre dos jove que se separen per qüestió d’estudis i decideixen mantenir una relació oberta. He pensat que no era apropiada per a la meva filla i he anat a buscar a partir de quina edat està recomanada: 12 anys. I ara el que busco com boja és un llibre per a mi que m’ajudi a connectar amb les noves generacions.