Què en farem, d’‘El meu avi’?

La inves­ti­gació periodística que ha posat a la pales­tra José Luis Ortega Monas­te­rio (1918-2004), com­po­si­tor d’El meu avi, com a pre­sumpte impli­cat en una xarxa de tràfic i explo­tació sexual d’adults i de menors, entre finals dels anys setanta i prin­ci­pis dels noranta, ha sac­se­jat, de retruc, el pano­rama dels grups d’hava­ne­res i cançó de taverna. El meu avi, l’hava­nera que, ja fa dècades, tanca quasi totes les can­ta­des, con­jun­ta­ment amb La bella Lola, es pot con­ver­tir en un ins­tru­ment de càstig moral pòstum per les pre­sump­tes mali­fe­tes del seu com­po­si­tor en altres temps (pre­sump­tes perquè, mal­grat que estic con­vençuda que la inves­ti­gació ha estat molt acu­rada, no tot­hom dona crèdit encara a les infor­ma­ci­ons apa­re­gu­des). És pro­ba­ble que la majo­ria de grups d’hava­ne­res reti­rin El meu avi del seu reper­tori durant un temps (o per sem­pre), alguns per prin­ci­pis i ple con­ven­ci­ment, altres per no dur la contrària a la resta, mal­grat que hi ha qui defensa que cal dife­ren­ciar entre la vida de l’autor i la seva obra. I, per aquesta última raó, sem­pre hi haurà qui con­ti­nuarà can­tant-la, perquè, mal ens pesi en les cir­cumstàncies actu­als, és un símbol popu­lar de les can­ta­des (pot­ser és l’única hava­nera que gai­rebé tot­hom se sap, de dalt a baix, per la rellevància que se li ha donat al llarg del temps). No sabem si altres peces cone­gu­des de l’autor, com El canó de Palamós o La balada d’en Lucas, també seran reti­ra­des dels pro­gra­mes. És pro­ba­ble que el món de l’hava­nera intenti tro­bar una posició comuna, tot i que hi hagi dis­pa­ri­tat d’opi­ni­ons sobre què s’ha de fer. El paper que els toca fer ara a aquests grups és de mal afron­tar. La situ­ació els ha posat en un com­promís: d’una banda, con­dem­nen els fets i els qua­li­fi­quen de bar­ba­ri­tat, però, de l’altra, molts tenen dub­tes sobre si cal dei­xar de can­tar una cançó tan sig­ni­fi­ca­tiva entre els segui­dors del gènere. Alguns dels grups de més renom en el sec­tor ja han anun­ciat que subs­ti­tui­ran la peça per Mari­ner de terra endins, una hava­nera molt reco­ne­guda del com­po­si­tor pala­fru­ge­llenc Josep Bas­tons (1927-2023), amb lle­tra de Nar­cisa Oli­ver (1948-1995). Bé, enlloc està escrit que El meu avi hagi de tan­car totes les can­ta­des eter­na­ment, de manera que, davant del dubte, pot­ser cal fer el canvi i ja es veurà si l’accepta el públic.