Moviment zero

Des que Elon Musk ha intensificat un discurs ultraconservador i ha posat els seus poderosos recursos per promoure Donald Trump a la presidència dels EUA, molts usuaris estan abandonant la plataforma X (ex Twitter). Així, i sovint amb una solemnitat narcisista, usuaris particulars o institucionals esgoten un últim acte de servei a X per anunciar que abandonen X. Les raons per prendre aquesta decisió són, és clar, sobiranes. Però també cal recordar que els purismes i les coherències de pedra picada haurien d’obligar a més.

Musk és la figura universal que encarna l’onada postdemocràtica que ho inunda tot. Aquest magnat intenta substituir les utopies clàssiques de caràcter llibertari per un còctel utòpic que combina les IA, les criptomonedes, la investigació espacial i un programa polític que promet la conquesta de la “seguretat i el benestar” a costa (ai!) d’una capitulació de les llibertats individuals i col·lectives. Un cop dit això, resulta oportú recordar que no és Musk qui inaugura l’apropiació dels mitjans de comunicació per reduir-los a un instrument partidista i, per tant, finalment publicista i desinformatiu enmig d’una espiral de degradació de la qualitat informativa que tota societat democràtica necessitaria per ser-ho verament.

En el nostre marc, sobten les proclames abrandades d’alguns que se’n van d’X argüint “que ja no és una plataforma lliure”. Sobten perquè, en un passat i un present delators, aquestes persones o institucions no han dit ni piu sobre la instrumentalització arbitrària d’uns mitjans de comunicació que, a dreta i esquerra, han mentit, han maquillat circumstàncies i han eludit i amagat informació. Ara i aquí, plataformes informatives minúscules com ara Octuvre, El Món i La Directa posen davant del mirall, per fer-los enrogir de vergonya, els grans grups comunicatius i algunes icones de l’anàlisi política que fa anys que escriuen sempre exactament el mateix article apocalípticament integradíssim. Dir que el rei Musk va nu no amaga la teva nuesa.