‘Bola de Drac’

Els meus fills estan enganxats a Bola de Drac, com ho vaig estar jo fa una colla d’anys. I m’encanta aquest fil invisible intergeneracional que ens uneix i que ens dona peu a converses i rialles. És realment sorprenent veure com mainada de vuit anys continuen xalant i petant-se de riure amb allò que a mi també em divertia als anys noranta. Que malgrat aquesta revolució tecnològica que envolta els nostres fills, aquesta pressió asfixiant de les xarxes socials, la manera diferent en què ells miren la televisió del que ho fèiem nosaltres a la seva edat, encara puguem trobar un punt en comú entre la seva i la nostra infància.

Bola de Drac és un producte televisiu perenne, un fenomen de masses de caire mundial que traspassa el temps, les modes i fins i tot les edats. I, en el cas de Catalunya, també va ajudar a la fidelització del públic infantil a consumir animació televisiva en català, amb el rerefons que això representa en termes de normalització lingüística. No només va tenir aquesta funció a casa nostra, sinó que també va contribuir a una mena d’internacionalització de la nostra llengua en territori espanyol, ja que molts castellanoparlants s’empassaven a gust els capítols en català –segurament perquè no tenien cap altre remei si volien veure la famosa sèrie–. Més de trenta anys després, Bola de Drac torna a estar a l’abast de la nostra mainada en català. En un moment com l’actual, en què l’ús social de la nostra llengua passa per un dels seus pitjors moments. Per això, qualsevol aportació, vingui de l’àmbit que vingui, i en la mesura que sigui, que pugui contribuir a la normalització lingüística, és més que benvinguda. Perquè segurament farà molta més feina Bola de Drac que una campanya publicitària. Allò que alguns en van dir eixamplar la base, en termes de supervivència de la llengua, és més que evident i necessari. I per què no fer-ho, també, a través d’aquest fil intergeneracional que creen Goku, Cor Petit i companyia, amb els kame ames i el núvol Kinton.