Més paper, menys xarxes

El Senat d’Austràlia acaba d’aprovar una llei que prohibirà l’accés a les xarxes socials als menors de 16 anys. La notícia ha donat la volta al món i ha entrat a totes les llars, també les de casa nostra, perquè aquest és un dels debats oberts més sensibles que la societat té damunt la taula. Fa poques setmanes ens assabentàvem d’una decisió igualment trencadora, que forma part del mateix debat: la decisió de Suècia de tornar als llibres de text en paper i abandonar la seva aposta per la digitalització a ultrança de la qual havia estat pionera fa 15 anys. Les raons d’una decisió i l’altra són similars: l’afectació que tenen les xarxes socials i la tecnologia en el procés d’aprenentatge i formació dels menors. Ja se sap que serà molt difícil aconseguir que els menors no accedeixin a xarxes com TikTok, perquè coneixen mil i una maneres de burlar les barreres electròniques. Però servirà per donar una eina molt potent perquè tant els pares com els professors tinguin més autoritat per allunyar els menors de pràctiques de risc per a la seva salut mental i que comporten afectacions importants en el procés d’aprenentatge. La pregunta que ens hem de fer és si per arribar a protegir els menors dels riscos de les xarxes socials cal una llei, o bé n’hi hauria d’haver prou amb la responsabilitat col·lectiva. Potser si prediquéssim amb l’exemple tot plegat seria més senzill. Més paper i menys xarxes socials sembla una bona recepta.