81% i 111 vots

No tinc ni la més remota idea del que passarà el dia 14 quan tornin a ser cridats a les urnes. Junqueras i Godàs dissabte al vespre s’havien de mostrar espitosos i havien de dir el que havien de dir per treure el màxim rèdit del que havien aconseguit. No sé si prefereixo la presumptuosa interpretació d’Oriol Junqueras (“Estem destinats a liderar ERC”) o el joc lliure de sumes i restes de Xavier Godàs (“La meitat de la militància vol canvi”). Que Junqueras es creu “destinat”, no cal que ho digui. Se li nota, se li veu i se li sent des de fa temps. El delaten les paraules, el to, la musicalitat del discurs i fins i tot l’expressió corporal quan passeja. Que no hagi passat el tall té dues interpretacions. La seva. Hi està destinat i els 111 que falten, i més, cauran a la segona volta. També la contrària. Si destinat com et creus no has passat el tall, calça’t ara que t’han vist el color de les vetes dels calçotets. El cas de Godàs és més convencionalista i una mica de principiant. Creure que tot Foc Nou i tots els vots en blanc giraran la cara cap a ell i el clatell cap a Junqueras i que els que no han votat Junqueras el votaran a ell, és molt de matemàtiques de primer de batxillerat. El que deia al principi. Ni remota idea de com acabarà. De moment el dissabte va donar dues xifres màgiques. Un 81% de participació és una excel·lència. Els 111 que li falten a Junqueras, un perill. I 3.137 a 3.376, una divisió en tota regla. La paraula la té el 19% abstencionista.