Calonge, poble de llibres

Entre el mar i la serralada, hi trobem el municipi de Calonge i Sant Antoni, al Baix Empordà, distribuït en dos nuclis principals: Calonge, més a l’interior, i Sant Antoni, a la costa, i les poblacions de Cabanyes, Sant Daniel i Treumal. La bona connexió amb la resta dels municipis del seu entorn, com Platja d’Aro, Sant Feliu de Guíxols, Santa Cristina i Palamós, el fa especialment atractiu. Els seus habitants gaudeixen d’una magnífica combinació de l’entorn natural com a font de tranquil·litat amb el bullici de Sant Antoni com a destinació turística. Calonge és un poble acollidor amb un castell del segle XII, amb la cultura de l’art i dels llibres com a segell distintiu. Destaquen les festes locals de Sant Martí, el mercat medieval a la primavera, la Festa del Vi Nou a la tardor i les diferents mostres d’art a les sales del castell. Avui és reconegut com a “poble de llibres”. Sis llibreries, en un municipi de prop de dotze mil habitants, permeten la proximitat a la cultura i una oferta literària diversificada. Hi podem trobar llibreries especialitzades, com generalistes amb temàtiques ben diverses com els còmics, els viatges, la natura, l’espiritualitat, la narrativa i l’assaig. Aquest és un model d’oci cultural i familiar a l’estil d’altres països propers com França, a Montoliu prop de Carcassona, o de més apartats, a Bèlgica, el Regne Unit i Noruega. Sobta, contràriament al que podríem pensar, no trobar-hi premsa escrita. No hi ha diaris en cap punt de venda de llibres, com si la premsa fos un producte incompatible. De fet, sembla que hi hagi un acord implícit de no fer-se la competència. Un model que s’observa també en altres municipis centreeuropeus. La falta de premsa, a llibreries i estancs, és ja un fet tan habitual que no preocupa gens ni mica els calongins, que quan volen llegir notícies en paper han de desplaçar-se fins al supermercat just als afores del poble. S’argumentarà que aquest fet extraordinari no ho és tant en l’època de puixança de la premsa digital. Però encara existeixen aquells nostàlgics que volen saber l’actualitat olorant i tocant captivats per la màgia del paper igual que llegint un llibre. És un ritual que acompanya molt bé el descans ociós o prenent un reconfortant cafè. Permet el miracle que fa possible la feina diària dels professionals de la informació i que no podem perdre.