Generació de merda

Encara estan per definir com a grup d’edat, però tenen tots els números per ser una generació de merda. I alguns comencen a alertar-ho, sobretot els joves que són a l’edat de l’educació secundària (ESO), curs i any amunt o avall. Són joves que van patir l’aïllament social a què va obligar-los la pandèmia, l’individualisme i concentració en les tecnologies i les xarxes socials sense escrúpols ni principis, el mòbil, els jocs electrònics… Tenen mòbil fa anys i han estat la primera generació a disposar-ne universalment, i també a estar-hi exposats més aviat, perquè la conscienciació que calia retardar-ne l’accés no ha arribat fins ara a les famílies. Ahir mateix es feia públic l’informe dels experts estatals recomanant cap mena d’accés ni contacte amb les pantalles abans dels 6 anys i també a retardar els mòbils als 16. Fins aquest curs no s’ha generalitzat als instituts catalans el protocol en la prohibició del mòbil, per exemple.

Són una generació d’estudiants que entomen les nombroses alertes sobre el seu baix nivell de comprensió lectora, matemàtiques o qualsevol assignatura. Avisos que esdevenen sistèmiques però que les patiran més ells i elles en forma de menors oportunitats, potser, d’aquí a uns anys. Els tombs en la gestió educativa a l’Estat i a Catalunya no els han ajudat, o més aviat han generat el descens del nivell general de les cohorts als ensenyaments secundaris. Encara sort que són prou joves per no pensar encara en l’emancipació, perquè l’accés a l’habitatge no els sembla encara prioritari. Però quan s’adonin del mur que implica, els tornarem a decebre, com a societat. Sí que són conscients dels efectes del canvi climàtic i que als actuals dirigents del planeta no els importa anar-lo escalfant per a les generacions venidores… No sabem quin nom definirà aquesta generació de joves adolescents, però no sembla que sigui cap paraula agradable, com a mínim la que els etiquetarà. Potser preferiran que la paraula que els defineixi sigui allò que s’han trobat.