Benvolgut president Pujol

Fa molts anys que ens coneixem. Sempre he pensat que pertany a una generació de polítics sòlids que haurien de ser punt de referència per a la majoria de polítics mediocres que ara patim. Vostè té capacitat de lideratge, i faig servir el temps present amb tota la intenció, com al seu moment en va tenir l’alcalde Maragall i com d’alguna manera també en té el president Puigdemont. Parlo de la seva capacitat de lideratge i de la seva solidesa com a polític i diria estadista, s’estigui d’acord o no amb el seu pensament, perquè em van sobtar les seves declaracions, espero que descontextualitzades, a Castellterçol, sobre la impossibilitat de la independència perquè Espanya és un país molt poderós. Té tota la raó sobre el poder d’Espanya, però no hem d’oblidar que encara era més poderosa quan tenia un imperi que va perdre per tot tipus de problemes. Problemes econòmics, com una inflació desmesurada, una productivitat feble, massa confiança en les riqueses colonials i una despreocupació per desenvolupar una indústria competitiva. Males polítiques fiscals. Els ingressos colonials es van gastar en guerres europees i no a millorar la infraestructura econòmica del país. Deutes massius. Espanya va acumular grans deutes per haver finançat guerres i altres activitats, la qual cosa va provocar diverses fallides de l’Estat. Govern ineficient. L’administració colonial era rígida i corrupta. Espanya va participar en nombroses guerres a Europa, sovint amb resultats desastrosos, que van esgotar les seves forces i recursos. Lideratges independentistes forts de figures com Simón Bolívar i José Martí van saber aprofitar l’ocasió.

Avui Espanya encara no es troba en un declivi generalitzat, però afronta diversos desafiaments polítics econòmics, socials i mediambientals, a banda de la crisi d’una monarquia cara i obsoleta. Espanya viu tensions significatives entre els poders executiu, legislatiu i judicial. Aquests conflictes han posat en qüestió la separació de poders i han generat preocupació sobre la independència judicial i la salut democràtica del país. Institucions europees han expressat preocupació per la situació i han instat a la renovació del CGPJ i a la reducció de la influència política en el sistema judicial. Segons enquestes, una part important de la població desconfia de les institucions i dels partits polítics, cosa que debilita la cohesió social i el funcionament de la democràcia.

Polarització política, auge de l’extrema dreta, crisi de l’estat de les autonomies i, sense anar més lluny, un informe d’Oxfam Intermón indica que un 14% de la població viu en situació de pobresa. Les diferències entre classes socials s’han accentuat i Espanya té una de les taxes d’atur juvenil més altes d’Europa. D’altra banda, l’economia espanyola és molt dependent del turisme, cosa que la fa vulnerable a crisis globals, sense oblidar un deute públic elevat que supera el 100% del PIB. La llista és molt més llarga si hi afegim els problemes mediambientals i la seva pèssima gestió, les migracions no controlades, una demografia preocupant, l’amenaça gihadista i les seves fosques manipulacions, i la dependència geopolítica, però no tinc més espai.

La situació no em sembla millor que la que va menar a la fi de l’imperi exterior, i penso que podria provocar la fi del colonialisme interior. Vostè diu que hem de pactar amb Espanya. Com es pot negociar amb qui et colonitza? Després de múltiples intents fallits durant la història, encara creu que es pot pactar amb un estat mestre del joc de trilers i eficient gestor de les seves clavegueres, vostè que encara en pateix les conseqüències? I ens queda l’independentisme. El CEO ha fet públic el darrer baròmetre, en què subratlla que el 54% dels catalans són contraris a la independència i els mitjans s’hi han abocat obviant que aquests percentatges oscil·len depenent del moment i els fets. Estic segura que no hi ha cap independentista que hi hagi renunciat, i vostè, en el fons, tampoc.

Benvolgut president, no serem independents ara, però ho serem. Vostè parla d’una Catalunya autònoma dins d’una Espanya plural. Jo estic convençuda que això de l’Espanya plural és més difícil que una Catalunya independent. Vostè ha donat sempre suport als independentistes, en soc testimoni, tot i que vostè no ho era i això per a mi és el més important, perquè vostè i nosaltres tenim un somni comú, viure en un país millor, lliure de tot tipus de corrupció i on el benestar de les persones, el respecte per la terra i la seguretat siguin els objectius principals. Amb tot el meu respecte.

La Llarga, vostè ja m’entén.