En dèiem “caixa «tonta»”

Com que cal no perdre l’esperança que entre els estimats lectors d’aquest diari n’hi hagi que no siguin necessàriament boomers, recordarem que hi va haver un temps en què a la televisió se l’anomenava “caixa tonta”. D’aquesta manera volíem deixar clar que la ximpleria era a dins el mitjà, no pas entre la clientela, pensant, pobres de nosaltres, que mai cauríem en l’addicció de la teleporqueria i que mantindríem intacte l’esperit crític amb què antigament l’audiència premiava programes com ara La clave, A fondo i Vostè pregunta. Després van arribar les cadenes privades, el goig de fer, per fi, com en les pel·lícules americanes, on la gent tenia un comandament a distància amb canals infinits i la resta ja és història... no d’una generació sinó d’una degeneració. Les pantalles es van inventar per enganxar-nos-hi, ja fos en format de la “caixa tonta”, de màquines recreatives o, definitivament, de telèfons mòbils. I és precisament en l’apogeu onanista dels mòbils, després d’haver-los convertit en eina indispensable de la nostra rutina cibernètica i d’haver encomanat aquesta dèria als nostres fills, que ara se’ns acut recordar que tonta pot arribar a ser la pantalla i considerar la urgència de protegir-ne els tendres infants. Per això metges, ministres i experts tutti quanti coincideixen a recomanar a la desesperada que els nens no siguin exposats a les pantalles abans dels 6 anys i que no tinguin accés a telèfon amb Internet fins als 16. La primera pregunta que et ve al cap és si de debò hi ha pares i mares tan capsigranys que necessitin que els recomanin aquest parell d’obvietats, però la realitat ens demostra que sí, que la deixadesa de molts progenitors genera petits cíborgs que molt probablement acabaran desenvolupant malalties de la vista, l’oïda o la ment. El problema és que regular un camp que des del principi hem tingut del tot desregulat converteix l’objectiu en una quimera. A més, als nois i noies encara els acabarà explotant el cap, veient com primer hem construït una societat totalment subordinada al mòbil i després el demonitzem. I, com sempre, fem tard, els volem restringir els mòbils ara que ja se’ns han convertit en uns experts en Intel·ligència Artificial.