Som 10 milions
Una mirada íntima
Torrents Lladó ha tornat a la petita pàtria, la ciutat que deixà amb vint-i-dos anys i on mantingué molts amics i una important presència artística. Ha tornat amb la rica expressió del seu enginy pictòric i el record de la mirada íntima, quan la mort prematura fa impossible la presència física. I malgrat un munt d’exposicions arreu del món, la seva ciutat natal mai no li havia dedicat espai i temps per mostrar a bastament el somni de l’artista.
Aplegats amb el títol de Torrents Lladó. Una mirada íntima, el museu de la ciutat exposa un centenar de peces de l’àmplia obra pictòrica, gran part d’ella en mans privades, en una oportunitat única per contemplar l’evolució del pintor i el resultat d’un treball professional indiscutible. Una exposició comissariada per Maria Torrents, la filla de l’artista, i la complicitat del govern balear, ja que Xim Torrents havia fixat la residència a les illes i allà havia fundat l’Escola Lliure del Mediterrani.
Iniciat en l’art abstracte, el pintor evolucionà cap al figuratiu, amb una contundent creació paisatgística, i la sort el portà al retrat i a relacionar-se amb l’aristocràcia europea i a ser contractat per interpretar sobre tela Carolina de Mònaco, la reialesa danesa, el borbó Joan Carles i fins i tot el president Josep Tarradellas. En la galeria de retrats, alguns coneguts badalonins i amics illencs. Els contactes internacionals es traduïren en reconegudes exposicions a Europa, els Estats Units i el Japó, on feu escola.
Cal recordar els seus inicis com a decorador teatral en el món de l’escena badalonina, on fins exercí de director escènic. Fou un assidu de la dramàtica d’El Círcol i d’aquella època conservà algunes relacions personals que encara es recorden. Tot i abandonar aquest camp, mai no deixà d’interessar-se’n i així, a meitat dels anys vuitanta, feu unes interessants col·laboracions al Teatre de l’Òpera de Montecarlo.
Talment, Xim Torrents fou un personatge singular, solitari i inconformista, rigorós però a la vegada rebel i fins i tot conflictiu, un caràcter que es plasma en l’obra d’aquest gran dibuixant i pintor i que dona un caràcter propi a la col·lecció. El cartellisme i l’etiquetatge també es fan un petit lloc en la seva obra, en una barreja de colors i espais buits molt original.
Vitalista amb inseguretats pròpies, un cop inesperat el privà de la vida quan encara no havia complert els cinquanta anys. Una mort imprevista. Una obra que quedava òrfena. I el deute de la ciutat natal de fer una recopilació representativa del seu llegat artístic. Una antològica que ha trigat a arribar i que ara el Museu de Badalona vol rescabalar de l’oblit. L’exposició es podrà visitar fins a la segona meitat del pròxim mes de març. Complementari a l’exposició, el mateix museu ha editat un interessant catàleg.
Els que encara recordem l’escardalenca figura de l’artista passejant per la Rambla o el carrer del Mar, quan venia a veure els pares o a saludar els amics, ara tenim una magnífica oportunitat de fer una mirada íntima a l’obra de l’artista, i els que no la coneixen poden omplir aquest buit.