Històries de la puta mili

Ramon Tosas, més conegut com Ivà, ens va arrencar molts somriures amb les seves historietes àcides i punyents sobre la realitat que va dibuixar a El Jueves. El record de Makinavaja i Historias de la puta mili ens fan venir un somriure a la cara, especialment la segona als que vam haver de fer el servei militar i vèiem com en clau satírica es retratava una casta militar, la dels xusqueros, que molts havíem patit. I se la retratava amb tota la seva cruesa, amb situacions que molts que no van haver de fer el servei consideraven inversemblants i fruit de la imaginació. I no, per l’època en què va començar a publicar-les Ivà, primer en còmic i després se’n va fer una sèrie de televisió, l’autor es va quedar encara molt curt.

Escric sobre el servei militar després de recuperar a 3Cat Et faran un home, un documental en què diversos homes hi expliquen la seva experiència. Alguns d’ells coneguts, com Àlex Gorina i el periodista Vicent Partal, que va tenir la sort de fer-la al seu poble, Bétera. Gorina explicava la seva triple violació, i és evident que li va representar un esforç fer-ho. Partal explicava com l’acusaven de ser d’ETA, per la seva significació amb el moviment independentista, i com un superior una nit li va posar una metralleta al pit i el va amenaçar de disparar. La seva reacció instintiva de posar el canó del Cetme al pit de l’oficial, el va salvar.

La resta d’històries que s’hi expliquen són ben reals. Si algú creu que eren l’excepció dins de les casernes espanyoles, els puc ben assegurar que no. El documental parla ja del servei militar dels anys vuitanta. Alguns, però, hi eren d’abans. I sí, com a pertot, hi havia llocs dolents i altres de pitjors. Però les novatades eren el pa de cada dia i es feien autèntiques bestieses. I el problema és que les feien els mateixos soldats veterans, els abuelos, quan rebien els soldats que acabaven de deixar el campament, els conejos, a moltes casernes de l’Estat. Això era el pitjor. Soldats que havien patit abusos els practicaven al seu torn i a vegades de manera més ferotge. I els comandaments callaven, perquè saber què passava, ho sabien. Els xusqueros, deixaven fer perquè tot formava part d’una història molt ben estructurada. Què aprenies a la mili? Et feien un home? I un be negres amb potes rosses! No s’hi aprenia res, excepte els que es van treure el carnet de camió.

He vist sergents completament borratxos exercint la violència física. Agredint soldats per pur plaer de provocar-los, agredir-los i tancar-los al calabós. I alguns oficials deixaven fer. Molts d’ells alferes universitaris que feien les pràctiques i que, com els soldats. només volien tornar a casa i oblidar el malson. Les violacions que denuncia Gorina, no sé si eren generalitzades, però els maltractaments els asseguro que sí que ho eren. I molts comesos pels mateixos soldats. Hi havia psicòpates, males persones, entre ells. I per a molta gent va ser un autèntic suplici que, un cop passat, s’intentava oblidar. Fins que aquest necessari documental ens ho recorda i ens posa cara a cara amb la realitat que a alguns els va tocar viure. I que a molts els va portar al suïcidi. Molts més dels que consten en les estadístiques.