Bancs a la TV pública?

Aquests darrers mesos hem pogut veure pels mitjans de comunicació una intensificació de les campanyes publicitàries de les entitats bancàries que no vèiem des dels temps dels pelotazos, quan alguns banquers eren les estrelles dels programes anomenats “del cor”. Aleshores els banquers eren presentats com a triomfadors executius agressius a la manera d’algunes estrelles del rock. Des que van enfonsar la seva credibilitat en la crisi del 2010 i van ser rescatats amb el diner públic per salvar el sistema financer, que és el cor més fosc del sistema capitalista, la percepció de la ciutadania va canviar i es va poder constatar que són tractats amb privilegis pels estats mentre els mateixos bancs i estats ignoren les necessitats vitals de les classes mitjanes i les classes populars. Van perdre tot glamur com a model social d’èxit en la suposada creació de riquesa. Tothom va entendre que la riquesa només ve del treball de la gent. I ara hom els percep com voltors que viuen de l’asfíxia i de les penúries de la majoria de la ciutadania mentre ells, en tota crisi, van engreixant exponencialment els seus guanys any rere any. Cap govern, ni aquí ni allà, es planteja seriosament un banc com un servei públic, ni que fos per gestionar els pagaments de les factures i els cobraments de les pensions. Tota gestió econòmica ha de passar per aquestes poques entitats financeres, que intenten simular que els importa l’emergència climàtica, la creació de llocs de treball, la formació professional, els serveis sanitaris, etc., quan només actuen com un estat paral·lel per saquejar i asfixiar el nivell de vida de la ciutadania. Els pisos buits que acumulen en el context actual són la seva veritable ànima.