Ciberestafes

Fa alguns dies em va arribar un correu electrònic que m’avisava que rebria un càrrec de més de 600 euros per una subscripció a McAfee. El missatge, enviat per “Suzanne Reagans”, hi afegia que, si no autoritzava la transacció, havia de trucar a un número de telèfon dels EUA. Vaig exclamar “hosti”, o potser una cosa més forta, però vaig procurar calmar-me: No havia fet cap subscripció a tal empresa de ciberseguretat i, per tant, no li havia donat el número de cap targeta bancaria. Vaig escriure al cercador de Google “estafes McAffe”, i, evidentment, vaig llegir que, a través de missatges com el rebut, es pretén que la potencial víctima truqui a un número de telèfon fraudulent. Després vaig rebre un missatge idèntic, en aquest cas enviat per “Roberto Cena”, però la xifra havia pujat a més de 700 euros. No li vaig fer cas, però tinc la mosca al nas. No acabo d’estar tranquil·la. No s’hi pot estar perquè no saps com et poden fotre en la dimensió internauta desconeguda: sempre hi ha hagut estafadors, però semblen multiplicar-s’hi.

He explicat aquest cas d’intent d’estafa perquè és el més recent, però no és l’únic que he patit. Tothom, de fet, en pateix cada dos per tres. I, amb mètodes semblants o més sofisticats que l’exposat, els ciberdelinqüents aconsegueixen el seu propòsit. A Catalunya mateix, cada sis minuts es denuncia una ciberestafa. També hi ha aquells que estafen amb la promesa que, si fas una inversió determinada, els diners es multiplicaran sense fer res i com si res. S’aprofiten de la cobdícia, però també de la desesperació de qui, perdent el poc que té, necessita diners amb urgència. Estafen perquè, de fet, se sap que els més rics no ho són perquè produeixin res, sinó a través de l’especulació financera.