Impunes

S’ima­gi­nen estar con­duint i no por­tar el cin­turó de segu­re­tat? O estar al volant i aga­far el mòbil, encara que fos per una urgència? I si anes­sin amb el cotxe en con­tra direcció per un car­rer? O no diguem si se’ls acudís cir­cu­lar per la vorera i que els via­nants s’hagues­sin d’apar­tar. Que no res­pec­tes­sin els límits de velo­ci­tat, no els calgués obte­nir cap llicència o que apar­ques­sin el seu vehi­cle lite­ral­ment on els donés la gana. Tot això, que els supo­sa­ria un paquet econòmic si algun agent els cacés, és el que fan molts usu­a­ris de bici­cleta i de pati­net a les nos­tres ciu­tats. La diferència és la impu­ni­tat amb què ho fan. Mai es pot gene­ra­lit­zar i és evi­dent que una part res­pecta les nor­mes. Però són una mino­ria. Els ajun­ta­ments ja es poden anar gas­tant diners a fer car­rils bici i enge­gant cam­pa­nyes per inten­tar cons­ci­en­ciar, que de poc ser­veix. És espe­ci­al­ment frus­trant el tema dels car­rils bici. Sobre­tot si vius en ciu­tats on fan del turisme de bici­cleta una forma de vida. Per molt que tin­guin un car­ril bici reser­vat, ells han de pas­sar per la car­re­tera. I si els dius alguna cosa et con­tes­ten que és que la bici és de car­re­tera i no poden estar pujant i bai­xant. Que si s’han d’atu­rar a cada can­to­nada per­den velo­ci­tat. El mateix –i molt més exa­ge­rat– passa amb els pati­nets. Van per on volen, com volen, i vigila tu, que con­du­ei­xes o cami­nes per on toca.

No es tracta de fer cap defensa afer­ris­sada del cotxe. Conec poca gent que en tin­gui per gust i no per neces­si­tat. És car de man­te­nir, has de pagar per apar­car i la com­pra és pro­hi­bi­tiva per a la majo­ria de but­xa­ques. Però es neces­sita perquè el trans­port públic no arriba a tot arreu, perquè en deter­mi­na­des hores no n’hi ha i perquè segons quins són un drama, com el tren. Està molt bé que els ajun­ta­ments apos­tin per la sos­te­ni­bi­li­tat, per l’endreça de l’espai públic i per muni­ci­pis més ama­bles. Però, d’igual manera que el vehi­cle pri­vat ocupa espai públic, les bici­cle­tes i els pati­nets també ho fan. I les nor­mes han de ser d’obli­gat com­pli­ment per a tots. No només per a uns quants.