ERC, al llindar de l’abisme

Un dels desastres que han succeït com a conseqüència del col·lapse de la política catalana del 2017 és l’actual guerra civil a l’interior d’ERC. El proper dissabte, dues faccions de la mateixa direcció s’enfrontaran, a vida o mort, en una segona volta que no resoldrà res. Guanyi qui guanyi, el vell partit republicà només farà que accentuar una decadència electoral que ja ve de lluny i que pot acabar arrossegant les sigles de Macià i Companys cap a la irrellevància política. ERC no té projecte, més enllà de complementar les majories socialistes allà on se’ls requereixi, i d’aquest cul-de-sac en són responsables tant la candidatura d’Oriol Junqueras com la de Xavier Godàs.

Les causes d’aquesta caiguda accelerada són diverses, però una d’aquestes és la hiperprofessionalització dels quadres republicans i, més enllà, la creació d’un entorn empresarial absolutament dependent de l’arbitrarietat del diner públic –i, per tant, graciable. Un sector empresarial, en gran part vinculat a la comunicació, que ha crescut a l’ombra d’ERC però que ara, paradoxes de la vida, no tindrà més remei que entrar en la dinàmica del PSC i, en endavant, dels qui governin en cada moment. Dit d’una altra manera, l’estratègia d’ERC no ha construït res més que empreses mendicants que sobreviuen pidolant al govern de torn. Males notícies per a l’independentisme i pitjors presagis per als contribuents.

En qualsevol cas, estigui al timó Junqueras o ho estigui Godàs, la nau republicana continuarà anant a la deriva, sense estratègia viable ni orientació política. De fet, l’únic que ha aportat una idea nova ha estat Joan Tardà, verbalitzant el que ja funciona, que és una ERC que ha deixat de ser un partit prioritàriament orientat a materialitzar la independència. De tot plegat, només se salva Foc Nou, una candidatura que no ha passat a la segona volta però que és l’única esperança per a l’endemà de la pròxima nit electoral.