Una altra manera de viure

Dimarts, Òmnium celebrava al Teatre Nacional la Nit de Santa Llúcia, la vetllada literària amb més complicitats de les lletres catalanes. A més a més del premi Sant Jordi de novel·la per a Somiàvem una illa, de Roc Casagran, i el Carles Riba de poesia per a Blanca Llum Vidal, amb Tan bonica i tirana, entre tota la resta de reconeixements em va cridar l’atenció el premi Joaquim Ruyra de literatura juvenil, L’ascens dels rebels, per a Mariona Bessa: una història en clau de ciència-ficció climàtica. Biòloga de formació, l’autora va dir que fa una crida als joves per a un món millor, que és a les seves mans.

I és que no podem negar que el canvi climàtic és un fet científicament establert, però la resposta o l’actitud respecte a aquesta realitat Eloi Juvillà ens diu en el seu assaig Terra cremada. Revolució o extinció, amb segell de Pagès Editors, que s’ha convertit en una opció ideològica, en una guerra geopolítica que manté dos mons enfrontats en els quals el que importa no és tant quins fets són certs o no, sinó en quina banda es troba cadascú i quin relat li toca defensar. “En un món postveritat –escriu Juvillà– els punts de vista que apel·len les emocions i les creences personals són més influents que els fets objectius basats en l’evidència.” I és aquí on rau el perill, perquè contra qüestions de fe o d’ideologia serveixen ben poc les evidències científiques.

Avui, el canvi climàtic –els efectes provocats en les condicions climàtiques del nostre planeta, més o menys estables durant últim mil·lenni, degudes a l’alliberament a l’atmosfera de quantitats ingents de gasos que exalten l’efecte hivernacle– és una arma política. Passades ara ja aquestes darreres eleccions americanes veiem per exemple com als Estats Units unes tres quartes parts dels membres del partit republicà són negacionistes del canvi climàtic perquè cal oposar-se als demòcrates, que, molt majoritàriament, no en són. I el negacionisme climàtic, explica molt ben explicat Juvillà, ens arruïna. El repte principal, diu l’assaig, és reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle, i això vol dir abandonar els combustibles fòssils. Reporta que l’any 1988, en una ponència que presentava Isaac Asimov al Humanist Institut de Nova York, li van preguntar quin havia estat l’esdeveniment científic més important de l’any, i que va respondre que el més important encara no el podien saber, però que l’esdeveniment científic més interessant havia estat que, després d’un estiu calorós i una sequera, tothom comencés a parlar de “l’efecte hivernacle” quan ell ja feia més de vint anys que en parlava. Va explicar que els humans estem contribuint a l’efecte hivernacle de dues maneres: d’una banda, estem augmentant la concentració de diòxid de carboni a l’atmosfera i, de l’altra, n’estem inhibint l’eliminació amb la tala massiva de boscos.

Un estudi presentat per l’Institut d’Investigació sobre l’Impacte Climàtic de la Universitat de Potsdam conclou que protegir el clima i fer les inversions necessàries per reduir les emissions és fins a sis vegades més barat que no fer-ho. Que si no fem res, calculen que l’empobriment global serà d’un 60% el 2100, i que a Europa el lloc més perjudicat serà Espanya, perquè els efectes de l’escalfament global els últims 40 anys l’empobriran almenys un 18%.

Que la protecció del clima i les inversions en adaptació seran un requisit previ per a la pau i l’estabilitat, ens ho demostra la tragèdia de la dana al País Valencià. S’equivoca, diu Juvillà, qui veu en la protecció del clima i en les inversions en adaptació només una transformació, perquè la magnitud dels canvis que fan falta n’impossibiliten la consecució si no trasbalsem el sistema social i econòmic. “Quan hem de canviar el que mengem i comprem, la manera com ens movem i treballem, i, a més, ho hem de fer ràpid i contra el sistema dominant, estem davant d’una revolució.” I per això s’entén tan bé que en aquest seu llibre, Terra cremada, Juvillà hi hagi posat com a subtítol Revolució o extinció. Ara, joves i no tan joves, atents a L’ascens dels rebels, que Elastic Books, segell d’Abacus Futur, presentarà a la primavera. El món, a les nostres mans.