Opinió

Els colors del Nadal 2

Un món acolorit en contrast amb un món gris i derruït, com el d’Ucraïna, Gaza, el Líban i tants d’altres

S’apro­pen dates espe­ci­als, les fes­tes nada­len­ques. Unes dates en què els car­rers s’omplen de gent i gar­lan­des de llums de tots colors. Zones comer­ci­als atapeïdes i atra­fe­ga­des, pam­pa­llu­gues musi­cals i bri­llants, gent arreu amb bos­ses de com­pra amunt i avall... amb una apa­rent feli­ci­tat que tot ho enllu­erna. Unes dates de retro­ba­ment amb fami­li­ars, amb àpats, amb llars ence­ses d’escalf i tra­dició. Però davant aquest embol­call, davant aquesta apa­rent feli­ci­tat, cal bus­car raons de pes per no desa­ni­mar-se. Un món aco­lo­rit en con­trast amb un món gris i derruït, com el d’Ucraïna, Gaza, el Líban i tants d’altres que pos­si­ble­ment igno­rem. Un món amb incer­te­ses, ines­ta­bi­li­tat, amb can­vis glo­bals subs­tan­ci­als i que, a més, ens agrada pen­sar que no ens tocarà. Però sí, el canvi climàtic està tru­cant a la porta i en d’altres països –sovint els menys res­pon­sa­bles– ja hi ha entrat de ple. I men­tres­tant, gau­di­rem, els que puguem, de bons àpats i bona com­pa­nyia. Perquè sí, a mi m’agrada el Nadal. M’agrada reu­nir-nos al vol­tant d’una taula i estar-hi estona i par­lar i pas­sar la fred de l’hivern acom­pa­nyats dels nos­tres amb bona con­versa i ger­ma­nor. I com com­pa­gi­nar un món de colors, i apa­rent feli­ci­tat i esta­bi­li­tat, amb un altre que el tenim a tocar i que segu­ra­ment no podrà ni posar la cale­facció i el seu únic pen­sa­ment serà com arri­bar a final de mes. Una rea­li­tat pro­pera i paral·lela que sovint no sabem ni cop­sar. Per no par­lar d’un altre més llunyà, on el pai­satge gris i trist ho enva­eix tot. Es fa difícil no pen­sar en les altres rea­li­tats o en l’incert futur dels teus. I per poder pair tots els colors de les fes­tes nada­len­ques em sub­mer­geixo en la neces­si­tat de seguir tre­ba­llant per un país més just i sos­te­ni­ble. El 25 de gener farem a Vila­da­mat unes jor­na­des sobre els con­flic­tes ter­ri­to­ri­als de l’Alt Empordà, amb totes les enti­tats i pla­ta­for­mes que hi estan tre­ba­llant. I entre cane­lons i tor­rons segui­rem tre­ba­llant. I a més a més, pre­pa­rant les fes­tes nada­len­ques és un bon moment per pen­sar que hem de dei­xar de con­su­mir tant, només l’estric­ta­ment neces­sari, i des d’una pers­pec­tiva local i ecològica. Cal pen­sar en el decrei­xe­ment, dei­xar de banda tot el sobrant, redun­dant o exce­dent perquè estic ple­na­ment con­vençuda que és l’única alter­na­tiva. I men­tres­tant, que soni la música, encen­guem llums, pen­gem gar­lan­des i nari­nant.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia