En Perals de Setcases

Per anar bé, arreu hi hau­ria d’haver estu­di­o­sos que gra­tes­sin la història menuda local, aque­lla que la Història amb majúscula sol dei­xar de banda. Sor­to­sa­ment, a dife­rents indrets del nos­tre país n’hi ha, d’aquesta gent volun­ta­ri­osa que, tot i no tenir en molts casos una for­mació acadèmica específica per a aquesta feina, tre­ba­llen amb rigo­ro­si­tat. Un d’aquests homes és en Miquel Perals, que ens va dei­xar al mes d’octu­bre, als 83 anys. Robust, de veu potent i con­versa infi­nita, ves­tit amb camisa i ame­ri­cana encara que fes un fred que pela, en Perals domi­nava com pocs poden fer-ho la Vall de Cam­pro­don, de la qual te’n podia expli­car un foti­mer de per­so­nat­ges i esde­ve­ni­ments, reco­llits tot inves­ti­gant en arxius o obtin­guts de pri­mera mà par­lant amb la gent més vete­rana o direc­ta­ment dels seus records. Bona part d’aquest mate­rial el va publi­car tant en arti­cles en diver­sos mit­jans com en lli­bres que han vist la llum a la seva edi­to­rial, Gra de Fajol, el mateix nom d’un dels pics que en Perals conei­xia prou bé (de fet, quina mun­ta­nya del Ripollès no conei­xia, en Miquel?). Era engi­nyer fores­tal i eco­no­mista, uns camps als quals es va dedi­car pro­fes­si­o­nal­ment, reser­vant esto­nes a la seva passió, la història. El pas­sat del seu poble, Set­ca­ses, el tenia molt ocu­pat, com també la toponímia de la vall, un aspecte del patri­moni local en el qual havia detec­tat molts errors. Això el feia sor­tir de polle­guera, i per aquesta raó pro­cu­rava que els seus tex­tos fos­sin espe­ci­al­ment impe­ca­bles en aquesta qüestió. No és casu­a­li­tat que la seva Història de Set­ca­ses comencés pels topònims. Reme­mo­rava sovint aquell poblet de la seva infan­tesa i la seva joven­tut, d’eco­no­mia molt precària; el pas­tu­ratge i la trans­humància de les vaques de casa seva fins al cap de Creus; el con­tra­ban prac­ti­cat a la Vall de Cam­pro­don o –em tenia fas­ci­nat, amb això– el des­man­te­lla­ment d’avi­ons acci­den­tats a les mun­ta­nyes per ven­dre’n la fer­ra­lla. Fa pocs dies, l’edi­to­rial Gavar­res, edi­tora de Les Gar­rot­xes (revista en què en Perals hi col·labo­rava des del pri­mer número), amb la col·labo­ració de l’Ajun­ta­ment, va orga­nit­zar-li un emo­tiu home­natge a Set­ca­ses en què va que­dar patent la fei­nada que havia fet i el buit que ha dei­xat la seva mort.