Memòria històrica

He passat alguns dels últims moments de l’any començant la lectura –i la visió– de la “Història Gràfica de Catalunya sota el règim franquista (1939-1975)”, Edicions 62. És el darrer llibre creat per Edmon Vallès, que, després d’haver-lo “imaginat” tant, no l’ha pogut “veure”.

Per als catalans més joves es tracta, evidentment, d’un llibre d’història. Per als qui el 26 de gener del 1939 estàvem a punt de fer dotze anys, és a més un llibre de memòries. Hi retrobem imatges i documents que amb el temps s’havien esborrat del record i que amb més o menys intensitat ens havien condicionat.

Algunes d’aquestes imatges resulten, des de la perspectiva actual, pintorescament anacròniques, i per això marquen perfectament l’època pel que fa als aspectes de la vida quotidiana: la renglera de carros al mercat de Vilafranca del Penedès; els vells autobusos i els tramvies “jardinera”; l’aparició del “Biscúter” i, després, del flamant “600”; el tren del carrer d’Aragó, els primers turistes, el “Barça” d’en Ramallets; les revetlles burgeses dels anys 50, amb senyores i senyors d’“uniforme”, i les mantellines de Setmana Santa…

D’altres aspectes d’aquest volum, però, són molt dramàtics i corresponen als testimonis de l’època en la qual Catalunya estava sotmesa –i ho deien sense escrúpols– a “las fuerzas de ocupación”, la descatalanització era radical, s’afusellava gent mentre tornava la vida social al “Polo”, convivien la misèria i l’“estraperlo”, s’organitzaven trens de “productores a Alemania” i s’imprimien les crides clandestines dels nacionalistes catalans. I hem de llegir en un diari francès que “Lluís Companys, ex-president de la Generalitat de Catalunya, ha estat afusellat”, perquè cap diari espanyol no en donà la notícia, “fou el silenci eloqüent que envolta allò que no s’ha de fer” (Edmon Vallès).

Són els temps que als diaris barcelonins es feia propaganda oficial de les emissores alemanyes per a Espanya –instal·lades a la França ocupada–, que proporcionen una informació “fidedigna”, per tal d’intentar disminuir la influència de la BBC de Londres, i els temps d’engaltar mentides l’una darrera l’altra: “en España no hay presos políticos”; i l’endemà mateix de l’“alliberament” de Barcelona “El Correo Catalán” era suspès per tres setmanes perquè se li escapà d’escriure “Joventut Tradicionalista de Barcelona”, tot i que a continuació deia tres vegades “Juventud” en castellà, en fer saber l’apropiació de la impremta del PSUC.

EI llibre reprodueix una peça ben significativa: la portada de la revista “Fotos”, publicada l’onze de febrer del 1939. Hi ha un soldat bevent vi d’una bóta, i aquest text: “¡Por Cataluña Española!” Com que sóc molt tafaner, he volgut desxifrar què deien les lletres petites que apareixen sota aquest títol. Amb bona llum he pogut llegir: “En este número una gran información sobre el avance triunfal de España por tierras catalanas”. És un document històric. Meditem-ho com cal.