Els congressos han parlat

Ales acaballes de l’any 2024 hem tingut resposta a algunes de les incògnites que els partits independentistes tenien plantejades després de les darreres eleccions al Parlament de Catalunya. Els seus militants han escollit Puigdemont i Junqueras. Atenció que aquesta afirmació, que és ben certa, ens pot portar a un error d’anàlisi si no li posem context: les bases de Junts van escollir president del partit Puigdemont amb un 99,3% dels vots i els d’Esquerra, Junqueras amb un 52%. No és un detall menor. Com tampoc ho és que els de Junts venien de guanyar tres diputats i els d’Esquerra venien de perdre’n 13 després de provocar un avançament electoral incomprensible, amb conseqüències nefastes per a Catalunya. Un cop més la realitat ens demostra que qui fa la política són els partits, és a dir, les persones que van decidir militar-hi. I han estat aquests els que, ben democràticament, han apostat de nou perquè els líders del procés continuïn al capdavant. Per mi és una mostra clara que, tot i els molts esforços polítics i mediàtics que es fan per dir que el procés s’ha acabat, el procés continua viu. En una nova dinàmica, clarament, però viu. I planteja reptes estratègics molt interessants. Segons com es vegi el futur, s’ha d’escollir entre una entesa que doni més poder de negociació o buscar la residualització de l’altre per mirar de pilotar el que hagi de venir en solitari. S’ha d’escollir veure el PSOE com un mal menor o no. Segons el que es decideixi variarà, de cop, la governabilitat a Barcelona, Catalunya i Madrid. Segons el que es decideixi es veurà si es compleixen els acords sobre l’amnistia, el nou finançament o el traspàs de competències en immigració. D’aquests congressos no en surten només dos actors sinó quatre. Hi va molt lligada part important de la sort política d’Illa i Sánchez. Que, vistos tots els incompliments, ja es deu poder començar a dir que no és el mal menor.