Escriure a mà

Amb la presència de la tecnologia a les aules i en les nostres vides, creix la tendència a escriure més amb el teclat del dispositiu o de l’ordinador que amb la mà. Ja no rebem ni cartes ni postals de Nadal. I, malgrat aquest fet inexorable, està demostrada, científicament, la importància que té l’escriptura a mà, igual que ho és el dibuix i el joc en la configuració del cervell quan aquest està en procés de maduració. L’escriptura a mà ens aporta uns beneficis extraordinaris. En canvi, els dispositius mòbils transformen la capacitat expressiva del llenguatge escrit après i configurat cerebralment des de fa segles. Ens ha de preocupar molt que a l’educació obligatòria l’escriure a mà es consideri un anacronisme. Prendre apunts forma part de la història, igual com hem proscrit, erròniament, la memorització. Avui, els aparells ho fan quasi tot i l’escriure a mà, anotar idees o prendre apunts, semblen tasques tan difícils com impossibles per la durada tan curta de l’atenció a les quals ens han acostumat les aplicacions dels dispositius mòbils. S’estan perdent habilitats metacognitives bàsiques que ajuden a destriar el que és important del que és anecdòtic, les idees principals de les secundàries, estructurar-les en forma d’esquemes o mapes conceptuals i recordar-les fent ús de la memòria mecànica o procedimental, l’anecdòtica o semàntica segons correspongui. L’esforç i la perseverança han desaparegut del vocabulari escolar. Així, per recuperar part del que hem perdut, hauríem de retornar a l’escriptura manual. La importància d’aquesta es troba en els seus beneficis: educa la nostra motricitat fina, que serà bàsica per a altres finalitats, aporta el ritme i velocitat pausats als processos mentals, ordenant-los, prioritzant-los i revisant-los. No són menys rellevants els moviments de la mà per escriure cada una de les lletres, les rotacions i els enllaços per fer síl·labes, paraules i frases, amb signes de puntuació, l’orientació en l’espai del paper, la mida i la proporció o l’alineació. La direccionalitat del traç activa l’orientació, sentim emocions, planifiquem el que volem escriure i executem, llegim mentre escrivim, vocalitzem silenciosament i ho analitzem amb la visió. Tot s’integra harmònicament, usant tot el cervell. De grans, ja adults, molt del que sabrem fer es deurà en part a l’escriptura a mà, sense ser-ne conscients.