Gironella, un escriptor oblidat

Fa dos dies va fer cent set anys del naixement a Darnius de l’escriptor Josep Maria Gironella Pous i demà farà vint-i-dos anys de la seva mort, a Arenys de Mar, quan acabava de complir vuitanta-cinc anys. Va ser un escriptor que va tenir una gran popularitat a tot l’Estat gràcies a les seves novel·les sobre la guerra civil espanyola, va vendre milions d’exemplars, però mai va ser reconegut per la crítica com ell creia que es mereixia. Va publicar 36 llibres i va viatjar arreu del món, sempre amb la companyia de la seva dona, Magdalena Castañer, amb qui es va casar el 1946, època en què l’escriptor va obrir a Girona una llibreria i va exercir d’editor durant un període curt de temps. Recorda Joaquim Nadal, al volum Vides amb nom (CCG Edicions, 2005), que Gironella va editar Xilografies gironines de Joan Amades, publicada en dos volums a Girona els anys 1947 i 1948, amb estampació feta als obradors de la Tipografia Carreras, una magnífica edició de bibliòfil. “Ni que només fos per aquesta aportació editorial tan assenyalada i tan arriscada i plenament catalana l’autor nascut a Darnius ja mereixia un lloc destacat en la història de la nostra ciutat”, va escriure Nadal.

La relació de Gironella amb Girona va ser intensa, tot i haver nascut a l’Empordà i haver-se instal·lat a Arenys de Mar. Fill d’un fabricant de taps de suro, la seva mare era una catòlica practicant i la causa per la qual Gironella va ingressar al seminari de Girona entre els deu i els dotze anys, sense vocació i en una època de repressió que sempre més recordaria. Va fer d’aprenent i dependent d’una adrogueria, va treballar en una fàbrica de licors i al banc Arnús, però la seva dèria era escriure. Quan es va produir el cop d’estat de 1936 va passar la frontera i es va incorporar a l’exèrcit de Franco, en concret a la companyia d’esquiadors del Terç de Requetés de Nostra Senyora de Montserrat. En ple Pirineu d’Osca va escriure el 1938 una novel·la perduda, Caballeros en la niebla. Quan va tornar, el 1940, va escriure a El Pirineo de Girona. Després va marxar a Roma de corresponsal d’Informaciones i el 1945 va publicar el seu primer llibre, el poemari Ha llegado el invierno y tú no estás aquí. Va decidir participar en la tercera convocatòria del premi Nadal i el va guanyar amb Un hombre, però no va anar bé de vendes. Després, va marxar amb la seva dona a París, on escrivia mentre ella feia de mainadera. Allà va néixer Los cipreses creen en Dios, el seu gran èxit.

Va voltar molt, va publicar més novel·les i llibres de viatges, va guanyar el premi Planeta amb Condenados a vivir el 1971 i els seus llibres Cien españoles y Dios i Cien españoles y Franco. Va patir profundes depressions i en va escriure un llibre, Los fantasmas de mi cerebro. Va triomfar, però mai es va sentir ben tractat a Girona, que considerava casa seva. No hi va ajudar haver organitzat un premi literari amb l’Ajuntament en llengua castellana, que va donar lloc a la creació del Prudenci Bertrana en català. A Girona té un carrer, a Sant Narcís, i va cedir el seu fons documental a l’Arxiu de Girona. Joaquim Nadal el va tractar i ajudar. Ara, ell, que va vendre milions de llibres, és un escriptor oblidat.