Opinió

El voraviu

En Joan, el cep perdut

Ho serà per sempre, de Remença XXI, i les Gavarres li donaran repòs etern

Era un home jove car­re­gat de som­nis i aspi­ra­ci­ons que ja no veurà com­plerts des de aquí baix a la terra, perquè va deci­dir mar­xar-ne. Avui dona­rem el dar­rer adeu a en Joan Ros­selló Ribot, pagès, viti­cul­tor, bos­quetà a la recerca de ceps per­duts per les Gavar­res. Portàvem vint anys junts al patro­nat de la Fun­dació Remença XXI, ell com a patró i jo com a secre­tari. No és molta conei­xença però l’hem fet petar en dues-cen­tes reu­ni­ons, sem­pre al ves­pre, quan el sol s’ha post, que és quan els page­sos es reu­nei­xen. Conei­xia en Joan del 2004, quan vàrem par­ti­ci­par en la cons­ti­tució de Remença XXI amb cent trenta socis més, page­sos i no page­sos. D’en Joan és el logo­tip de la fun­dació i la ini­ci­a­tiva de fer un reser­vori de vari­e­tats per con­ser­var les múlti­ples sin­gu­la­ri­tats de les vinyes de Calonge. Ell em va expli­car tot el que sé sobre “els ceps per­duts”. En tenia molts de loca­lit­zats per les vinyes de Calonge i per les Gavar­res. Però un dia de març, ja mai sabrem per què, va deci­dir ser ell, també, un cep per­dut. Pas­sa­ven els dies i cos­tava creure-ho. Ens aferràvem a la idea que pot­ser s’havia afar­tat de tot i tots i escam­pava cabòries a l’altra punta de món. Però fa vint-i-cinc dies varen loca­lit­zar-ne el cos, en un estim­ball embar­dis­sat prop del reser­vori que era il·lusió d’una vida. Avui des­can­sarà. Ja no el mase­ga­rem més. En Joan serà, per sem­pre, el cep per­dut de la Fun­dació Remença XXI i les Gavar­res li dona­ran el repòs etern.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.