Salvador Illa no enganya

Des que Salvador Illa va anunciar que concorreria a les eleccions per presidir la Generalitat de Catalunya s’han fet incomptables anàlisis del seu estil polític i de govern. I no ha estat gens difícil elaborar-los perquè el líder del PSC-PSOE sempre s’ha mostrat tal com és: no li va fer res fer costat a la ultradreta per frenar l’independentisme, va a veure el rei d’Espanya sempre que pot i és el primer i principal seguidor de tot allò que el PSOE dicta des de Madrid, tant si es tracta de prolongar el calvari de Rodalies com de fer l’orni amb la desinversió de l’Estat a Catalunya. O com si fa falta implantar una reforma educativa estatal per damunt de les competències pròpies en Ensenyament que pretenia idiotitzar una mica més la mainada arraconant la literatura, la física i la química del batxillerat. O com si cal provocar el neguit per a la pervivència del català a l’escola després que, fa alguns dies, la consellera d’Educació, Esther Niubó, i la secretària de Millora Educativa, Josefina Beltran, van fer el que mai havien fet fins ara els responsables del Departament: reunir-se amb representants de dues entitats espanyolistes que volen rebentar la immersió a l’escola: Asamblea para una Escuela Bilingüe i Impulso Ciudadano. O normalitzar la presència de la Policía Nacional i la Guàrdia Civil a Catalunya incorporant-los al centre d’emergències, malgrat que, després del 2017 i de totes les actuacions repressives d’aleshores ençà, s’han guanyat a pols el rebuig d’un sector majoritari de la ciutadania de Catalunya. A la trobada de presidents autonòmics de Santander, Salvador Illa els va dir que Catalunya no vol ser “ni més ni menys que ningú”. Doncs això. Salvador Illa no enganya, per més que els partits que l’han fet president vulguin veure miratges en el reflex de les seves ulleres de tecnòcrata espanyol.