Com us agrada mirar-nos!

Us agrada mirar les dones amb una certa atenció, així com a norma general. Si són bufones, perquè és una delícia observar aquells traços tan ben perfilats; si els manca una certa bellesa –tot i que ja se sap allò de tants caps tants barrets–, perquè necessiteu recrear-vos en aquelles línies imperfectes; si pesen A, perquè aquesta A s’escapa dels cossos normatius, i si el pes és B, perquè aleshores us convertiu en experts en nutrició que saben quin gram falta i quin sobra en aquella estructura. Us encanta mirar qualsevol dona perquè sempre teniu la llengua prou esmolada per transformar la repassada visual en col·loqui. Ho feu els homes, i per desgràcia ho fem també les dones, que ja sabem que l’enemic dorm sovint a casa i fins i tot ens acarona la pell. Observar i parlar dels altres, i molt millor si és malparlar, és esport nacional. Hi ha mirades interessants, empipadores, dissimulades, libidinoses, discretes, descarades, innocents... tantes com emocions hi ha al planeta. Ara bé, hi ha una mirada que us encanta projectar a molts homes, només sobre les dones, i que té un punt examinador. Us augmenten els fluxos només de pensar que podeu detectar l’error que confirma les vostres sospites. Parlo de l’observació de les maniobres que fa una dona per aparcar el vehicle. Si a escassa distància hi ha un sol home plantat, o un grup de mascles, no patiu, que no descuidaran ni un detall i faran un seguiment descarat de la dona al volant. Crec que aposten a veure quants cops se senten amb els vehicles del darrere i del davant, o quantes vegades han de començar de zero l’estacionament per un càlcul inapropiat. I tant és que les dones acumulem anys de conducció, ni que tots coneguem dones que ens permeten fer la becaina mentre elles remenen les cireres, que sempre hi haurà homes obsessionats a buscar l’equivocació.