Bons profes

El mateix dia que el president del Gremi d’Editors, Patrici Tixis, anunciava emulant la hiperbòlica sentència d’en Samaranch en cada clausura dels Jocs Olímpics que el 2024 havia estat “el millor any de la història” per a la venda de llibres, la consellera d’Educació, la socialista Esther Niubó, demostrava que ni tan sols es llegeix les notes de premsa. Per això va trigar poques hores a fer marxa enrere: de dir que la literatura catalana i castellana passaven a ser optatives a segon de batxillerat a revertir-ho, perquè, segons ella, tot plegat havia estat una filtració desafortunada d’un document de treball. O sigui, una falta digna de repetir curs, però no pas al govern sinó a l’oposició. Rectificar es veu que és de consellers, no oblidem pas que el seu predecessor, Josep Gonzàlez-Cambray, d’ERC, va marejar la comunitat educativa amb les seves anades i vingudes sobre l’aplicació de currículums i calendaris escolars. Com sempre, els principals perjudicats d’aquest desfici governamental de potinejar legislativament l’ensenyament són els docents i els alumnes. Antics companys d’aula que han acabat dedicats a l’admirable, i a vegades desmotivador, ofici d’ensenyar t’expliquen que actualment el principal obstacle per gaudir de la feina no és tant la falta d’autoritat o la dificultat per captar l’atenció dels estudiants. El principal torpede a la línia de flotació del nostre sistema és el mateix sistema, farcit d’una burocràcia que, per exemple, t’impedeix improvisar una sortida primaveral a estudiar sobre el terreny la floració explosiva de la terra per absurdes raons de seguretat. I tampoc hi ajuden els recels dels companys de claustre, cada vegada que a algú se li acut sortir del carril programat o aplicar tècniques més participatives. Dels llibres de lectura obligatòria durant la meva Secundària, no en tinc especial bon record, però segurament sense aquelles lectures ara no sentiria el rau-rau del cuc de l’escriptura. És clar que les millors experiències a l’Insti van ser més profitosament extemporànies. Com el profe Agustí, dedicant una classe sencera a explicar-nos el seu viatge de noces al Brasil; el profe Perfecte, dedicant la seva a explicar-nos l’estrena d’Apocalypse Now amb la potent innovació del Dolby Digital; i la profe Alina, fent-nos escoltar Joan Manuel Serrat. Per aquest ordre hi vam aprendre, sense imposicions, política internacional, cinematografia i amor pels versos d’Antonio Machado i Miguel Hernández.