Demani perdó vostè

Varen sentir Sánchez amb aquell to i aquella postura de pinxo arreveixinat preguntant-se retòricament qui demanaria perdó al fiscal general de l’Estat? Hi posava tanta passió que talment semblava que no hi havia més fang a la vida política que el que empastifa el fiscal general de l’Estat. El molt bacanard del president del govern va regar d’adrenalina la roda de premsa de dijous després de la reunió del Consell Europeu a Brussel·les. Sostenia amb cara de pa de quilo que molta gent havia demanat la dimissió del fiscal general “sense proves, amb falses acusacions, amb notícies falses i desinformació”, i feia el gall perquè l’informe de la unitat central operativa de la Guàrdia Civil deia que no havia trobat cap missatge comprometedor al telèfon mòbil del fiscal general. “Zero missatges”, repetia. Sánchez va passar pel alt, però, que la Guàrdia Civil hi havia trobat “zero missatges” perquè el fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, havia esborrat tots els que hi havia registrats al seu aparell entre el 8 i el 14 de març, els dies clau per a la investigació del cas. Demanar perdó, diu? No tenen ni vergonya ni perdó. Ni Sánchez ni el fiscal general de l’Estat. El que exhibia el president del govern espanyol a Brussel·les és cinisme de barri baix, retòrica tavernària. Ningú demanara perdó al fiscal general, president Sánchez, per més jocs de mans i de paraules que faci. Demani perdó vostè. Això sí que comença a ser urgent.