Demani perdó vostè

Varen sen­tir Sánchez amb aquell to i aque­lla postura de pinxo arre­vei­xi­nat pre­gun­tant-se retòrica­ment qui dema­na­ria perdó al fis­cal gene­ral de l’Estat? Hi posava tanta passió que tal­ment sem­blava que no hi havia més fang a la vida política que el que empas­tifa el fis­cal gene­ral de l’Estat. El molt baca­nard del pre­si­dent del govern va regar d’adre­na­lina la roda de premsa de dijous després de la reunió del Con­sell Euro­peu a Brus­sel·les. Sos­te­nia amb cara de pa de quilo que molta gent havia dema­nat la dimissió del fis­cal gene­ral “sense pro­ves, amb fal­ses acu­sa­ci­ons, amb notícies fal­ses i desin­for­mació”, i feia el gall perquè l’informe de la uni­tat cen­tral ope­ra­tiva de la Guàrdia Civil deia que no havia tro­bat cap mis­satge com­pro­me­te­dor al telèfon mòbil del fis­cal gene­ral. “Zero mis­sat­ges”, repe­tia. Sánchez va pas­sar pel alt, però, que la Guàrdia Civil hi havia tro­bat “zero mis­sat­ges” perquè el fis­cal gene­ral de l’Estat, Álvaro García Ortiz, havia esbor­rat tots els que hi havia regis­trats al seu apa­rell entre el 8 i el 14 de març, els dies clau per a la inves­ti­gació del cas. Dema­nar perdó, diu? No tenen ni ver­go­nya ni perdó. Ni Sánchez ni el fis­cal gene­ral de l’Estat. El que exhi­bia el pre­si­dent del govern espa­nyol a Brus­sel·les és cinisme de barri baix, retòrica tavernària. Ningú dema­nara perdó al fis­cal gene­ral, pre­si­dent Sánchez, per més jocs de mans i de parau­les que faci. Demani perdó vostè. Això sí que comença a ser urgent.