Díaz se la juga

Yolanda Díaz acaba l’any marcant perfil propi. La vicepresidenta segona del govern espanyol arriba al Nadal amb un acord tancat amb la UGT i CCOO per reduir la jornada laboral fins a les 37,5 hores setmanals abans del final del 2025. L’entesa, que Díaz qualifica “d’avenç civilitzatori”, situa en la primera línia mediàtica la líder de Sumar, principal soci de Pedro Sánchez en un moment en què molts recelen del pes excessiu que el president espanyol atorga als independentistes, especialment a Junts i Carles Puigdemont. Amb el pacte, Díaz es reivindica. Davant del PSOE i davant de tots. Però, un cop feta la foto de rigor amb Pepe Álvarez i Unai Sordo, serà l’hora de la veritat per a la vicepresidenta segona de l’executiu estatal. Perquè l’acord per a les 37,5 hores, una de les mesures pactades per investir Sánchez que pot comptar amb la simpatia ciutadana, no té el suport de la patronal –la CEOE i la Cepyme es van despenjar d’unes negociacions que tampoc veuen de bons ulls Foment ni la Pimec– i molt menys té garantits els vots necessaris per veure la llum al Congrés. No en va, un sector del PSOE havia demanat a la líder de Sumar que ajornés l’entrada en vigor de la legislació fins al 2026. Díaz, que es va plantar i va tirar endavant, se la juga en la tramitació.