Espècimens d’una cua

A les cues dels supermercats s’hi acumulen diferents espècimens. És tot un clàssic el client que té cinc o sis persones davant seu però que vigila amatent l’obertura d’una nova caixa per fer un triple salt mortal i passar per sobre de l’ordre establert. Són gent que senten perfectament el “Passin per aquesta caixa”, però en canvi ensordeixen quan l’empleat pronuncia “per ordre de cua”. I si algú els crida l’atenció, doncs ja han buidat mig carro a la cinta transportadora i ja no els expulsa d’allà ni una amenaça de bomba. Les iaies s’han guanyat una certa mala fama, però només cal parar una mica d’atenció per comprovar que hi ha altres franges d’edat amb més ofici. Després hi ha qui arriba a la caixa amb un cistell dels grans on no hi cap ni una llauna d’anxoves i quan veu que darrere seu se situa una persona amb una barra de pa, i res més a les mans, fa l’orni per evitar cedir el pas. Un altre grup, segons he descobert darrerament, el formen aquells que no es decideixen per una caixa concreta fins a la darrera dècima de segon. La situació es produeix quan hi ha diverses caixes obertes i una única cua que es va repartint sobre la marxa i en funció del ritme de cada punt. Doncs bé, no deu ser pas casualitat que els últims cops hagi topat amb persones que els deu anar la vida en aquell mig segon perquè no es decideixen fins que l’anterior client abandona l’espai. Si una persona està ja obrint la cartera però la del costat té la targeta sobre el datàfon, ja poden comptar que no mouran un dit fins a saber quina caixera s’allibera abans. És habitual també topar amb els que trenquen la guardiola per fer la compra setmanal i passen una bona estona comptant monedes de poc valor, o els que revisen el compte deu o dotze vegades, allà mateix, impedint el pas a la resta. A tots ells, només els podem agrair que ens amenitzin l’espera.