La variant d’Olot, ara sí
Un cop d’ull a les hemeroteques permet constatar que la variant d’Olot i de les Preses, és a dir, la seva inexistència, a la ciutat i la comarca ha estat un tema de reivindicació i debat constants des del 2009, l’any d’obertura dels túnels de Bracons, origen del conflicte. Des d’aquella data s’han anat succeint anuncis de calendaris de redacció del projecte i d’inici de les obres per part dels diversos governs de la Generalitat, de colors variats, de manera paral·lela a les discussions d’àmbit local sobre la seva conveniència i el seu traçat.
El compromís més recent apunta aquest 2025 com l’any d’inici de les obres, que costaran cap a 400 milions d’euros i duraran uns quatre anys, o sigui, que el 2029 s’hi podrà circular. És una bona notícia i que em perdonin els que s’oposen a la nova carretera, amb els quals m’identifico en part. Certament, la Vall d’en Bas i el pla de Sant Andreu, indrets de paisatge i –en el cas del primer indret– d’activitat agrícola riquíssima, quedaran molt tocats, però també és evident que Olot no es pot permetre suportar pels seus carrers interiors el trànsit procedent del centre de Catalunya, generat en el moment que van obrir la porta de Bracons de bat a bat sense tenir enllestida una carretera que esquivés les Preses i Olot. La travessera urbana de les Preses i la d’Olot pel passeig de Barcelona i el carrer Mulleras i, sobretot, els carrers que conformen l’anomenat vial Sant Jordi de la capital de comarca en paguen les conseqüències, com han fet palès els veïns d’aquest darrer corredor amb diverses mobilitzacions. El transport de porcs des d’Osona fins al macroescorxador d’Olot, afavorit per la comoditat dels túnels, hi té molt a veure. Amb la variant, la camionada no haurà de creuar la ciutat.
L’alternativa a la futura carretera –s’argumenta des de l’oposició al projecte– és una nova mobilitat, sostenible, en què no fes falta la nova infraestructura. Tenen raó, però aquest escenari avui és una utopia i ho seguirà sent a mitjà termini, si tenim en compte l’escàs interès en un canvi –tan convenient, sí– que hi ha a les esferes de poder polític i econòmic i en bona part de la ciutadania. Siguem realistes, avui necessitem la variant.
