El voraviu
2025, coïssor i picor
Confiarem que l’àvia Neus tingués raó, que si cou cura i si pica madura
El 2025 serà un any gos per als independentistes. L’oficialitat unionista provarà de donar per fet que el procés ha mort, que la reivindicació s’ha tornat afany de concòrdia, i el remullarà amb unes gotes de federalisme d’aquell que no arriba mai. El 2025 serà un bombardeig continu des de l’amplíssima quota de poder institucional (govern de l’Estat, Generalitat, Ajuntament i Diputació de Barcelona). L’unionisme emmascarat (civetistes, intermediaris, equidistants, negociadors, ponts aeris, terceres vies, neoautonomistes i moderadors) els hi ajudarà a canvi que no malfereixin més l’independentisme institucional i les quotes de poder que encara administra. El 2025 serà un any de coïssor i picor i haurem de confiar que l’àvia Neus tingués raó. Quan cou cura i quan pica madura. Ni han acabat ni acabaran amb el procés. Algun dia descobrirem que el 2024 va ser l’any que el procés no va morir. El procés el vàrem endormiscar nosaltres mateixos quan vàrem començar a dir que actes simbòlics eren inútils. La hibernació ve del 2018 com el mal ve d’Almansa. El procés el vàrem anestesiar quan vàrem començar a dir que actes simbòlics eren inútils. El que era inútil era mantenir l’enfrontament del 3-O, però la simbologia no era inútil amb 3.000 disposats a col·lapsar el sistema i perdre el càrrec. Amb desobediència a canvi d’inhabilitacions, el sistema col·lapsa. Aferrats al càrrec toca coïssor i picor per al 2025 a la base.
