Llibreries

Els pobles, fins i tot els municipis, tinguin més o menys cohesió social o més o menys identitat, encara acostumen a tenir trets particulars que els identifiquen, que els fan particulars. I un poble sense llibreria és un poble coix i incomplet. Que a Mataró en tinguin una, dues o tres de remarcables sembla una obvietat si ens atenim al seu nombre d'habitants i a la seva categoria de capital de comarca. Vilassar de Mar, molt més petit i a pocs quilòmetres, potser en té una. Calella, si no vaig malfixat, encara continua sent un referent considerable pel que fa a llibreries. En una època com l'actual en què fins i tot el prodigiós negoci de les immobiliàries ha caigut de manera radical qui hauria de parar atenció a una cosa tan prescindible com una llibreria? Però quan una llibreria tanca és a causa de la crisi econòmica o d'alguna altra crisi que té algun altre nom? Premià de Mar continua semblant un poble maleït. L'últim episodi dels despropòsits que ens identifiquen és que l'única llibreria de la població, la que atenia al nom de Proa-Premià, ha tancat les seves portes. Des de l'època de la transició democràtica, feta d'il·lusions desmesurades, quan va obrir les portes la llibreria Gafarrons, que aquesta població no es trobava en una situació semblant. Una col·lectivitat de trenta mil habitants ha quedat sense cap llibreria (obvio les papereries que venen llibres però que no tenen res a veure amb una llibreria), com si haguéssim tornat culturalment a l'any 1977 però sense cap il·lusió per al futur immediat. I ara ja no podem culpar la dictadura franquista. Ara hem de culpar el mercat o una cosa potser encara pitjor: la galopant banalització de la cultura social, del llibre de consum en mans de les grans superfícies, de la simplificació radical dels supervendes. O sigui, del llenguatge col·loquial contra el llenguatge literari.