Quina Nadalada!

Amb les festes nadalenques a punt d’acabar, la nit de Reis posarà fi a uns quants dies de viure al ritme de la paradoxa: contradiccions amb conviccions, tradició amb modernitat, excessos amb solidaritat, ganes de ser a tot arreu i de no moure’s de casa a la vegada… Un cúmul de contrarietats que van friccionant les unes amb les altres des del 24 de desembre (o fins i tot una mica abans) fins al 7 de gener. Les activitats que formen les festes nadalenques són ben variades i, si ens hi posem, en cadascuna hi podem trobar contrastos. En són un exemple les quines, esteses ja avui dia com un complement inherent a aquestes dates. Com el mateix Nadal i els dies que l’envolten, les quines esdevenen punts de trobada i de generar caliu, convertint-se en moments d’esbarjo i diversió compartida. Moltes vegades, fins i tot, aliades de causes solidàries. A priori, doncs, res a dir i tot a celebrar, però de la mateixa manera que les festes nadalenques venen i se’n van carregades de tot allò inherent al consumisme, les quines també generen contradiccions. Sovint les comencem a l’escola, amb la finalitat de recaptar diners per a l’AFA i amb la voluntat de compartir una bona estona abans d’acomiadar-nos fins passat Reis. I ho fem amb la mainada en ple procés d’aprenentatge i mostrant-los que la diversió va lligada a un tipus de joc on guanya l’atzar i qui s’emporta el premi més gran. Competitivitat, consum accelerat, música alta, soroll, normalització del consum desmesurat d’alcohol, foment d’un tipus de joc que pot ser la porta d’entrada a la ludopatia… Unes dinàmiques que es reprodueixen la resta de dies en altres moments i de diferents formes que poden arribar a desdibuixar l’essència de les festes nadalenques i portar fins i tot al cansament: l’estrès pel consumisme, les presses per complir amb totes les obligacions socials o la pressió de viure unes festes perfectes. I qui se’n surt de trobar l’equilibri entre la il·lusió i la mesura, entre la festa i la coherència amb una mateixa? Segurament, com tot, la clau de les quines és saber-les viure amb consciència, des d’un esperit lúdic i sense perdre de vista el que realment importa. Perquè, al cap i a la fi, més enllà dels premis i els cartrons plens de números, les quines ens recorden que les festes nadalenques no haurien de ser el que aconseguim, sinó els moments que vivim.