El tomb l’han de fer els líders

El president d’Òmnium ha exhortat el sobiranisme a fer un gir de 180 graus que serveixi per enfortir-lo i canviar “la inèrcia a la deriva que l’ha conduït fins a l’actual cicle polític de desànim i frustració” i que l’ha paralitzat com a moviment. Encara que Xavier Antich hagi fet aquesta demanda seguint aquest carregós costum de fer missatges institucionals de balanç de l’any que acaba i de bons desitjos per al que comença, el seu diagnòstic és tan exacte com curta és la seva proposta. Antich sap perfectament que la responsabilitat de fer aquest tomb no depèn només dels ciutadans partidaris de la plena sobirania sinó, sobretot, d’aquelles organitzacions que els agrupen i que els haurien de cohesionar en comptes de dividir-los. Que la disputa política dels partits per governar les institucions ha polaritzat i dividit l’independentisme, ha llastat el moviment transversal que representava l’Assemblea Nacional Catalana i ha avortat fórmules de vertebració com el Consell per la República, que ja veurem si es refà de les convulsions que el desencaixen. I sap, també, com ho saben els capdavanters dels partits i de la resta d’entitats sobiranistes, que els lideratges són fonamentals per impulsar la càrrega moral del col·lectiu i per vertebrar i cohesionar el sentit de la lluita. Que per exhortar les masses a moure’s en alguna direcció, fa falta que hi hagi qui vulgui i sàpiga com conduir-los i cap a on. Per tant, potser en comptes de demanar que els independentistes facin un tomb, el que cal és que tots aquells que fan discursos es tanquin junts en un recinte i no en surtin fins que no s’hagin posat d’acord per fer plegats alguna cosa que ens llevi del cim la inèrcia, la deriva, el desànim i la frustració amb què ens han carregat. Perquè abans, les paraules se les emportava el vent, però ara queden enregistrades en la memòria col·lectiva, que ja no és la suma dels nostres cervells sinó la dels xips que ens la conserven, i és per això que la fe ja no mou muntanyes.