Res amaga el ridícul

Encara que hi ha molts lectors de la columna que s’emprenyen quan ho escric, he de reiterar que el gran problema del Barça actual no és a la gespa. M’hi obliga l’esperpèntic cas Dani Olmo. El gran problema és la teranyina que ha acabat teixint Joan Laporta per desteixir la teranyina que es va trobar. Que les institucions futbolístiques espanyoles també enteranyinin amb ganes tampoc és excusa suficient, per més veritat que sigui. Està molt bé que el jugador de Terrassa piuli missatges amb dos cors, un en blau i l’altre en grana, després que hagi desaparegut, amb Pau Víctor, de les llistes oficials del primer equip. Veurem si els Reis porten alguna solució, per ara impensable, però el ridícul fet ja no l’amaga res, i la cua de conseqüències que arrossegarà, en l’àmbit esportiu, econòmic i social, serà prou allargada. De moment tothom parla dels 55 milions del fitxatge i de quines obligacions té el club respecte dels 66 milions (11 per temporada) que té signats el jugador en el seu contracte. L’import de l’operació es mou, doncs, entre uns 55 i uns 130, i veurem fins a quin punt les presses han portat a una bona hipoteca de les llotges VIP del nou estadi, si és que són venudes i no ha passat com amb la palanca de Libero. També és de témer que l’aficionat ho veurà passar tot des de Montjuïc. L’entrega de l’Spotify Camp Nou fa cara d’un nou serial que se superposarà al de Dani Olmo i als altres que pengen.