Girona bruteja
Aquesta expressió tan gironina la deia l’altre dia una guia turística que acompanyava un grup de visitants, just en creuar per la Rambla. Malauradament, la guia tenia raó. Ja fa temps que Girona bruteja, i no només per la brutícia que hom pot trobar pels carrers i per alguns espais emblemàtics, que déu-n’hi-do, sinó per la deixadesa d’alguns elements urbans, com parterres, llambordes, paviments... En alguns casos, com a la Rambla, el terra acumula tanta merda que aviat s’hi enganxaran les sabates al caminar. I no només és culpa de l’incivisme i de la mala educació creixent entre la ciutadania, sinó perquè moltes ciutats s’han oblidat de fer el més mínim manteniment dels espais públics i, també, per una mala gestió de quelcom tan essencial com la neteja urbana.
L’espai urbà ha deixat de ser una prioritat política una vegada aconseguits els equipaments mínims necessaris. Avui preocupen més aspectes immaterials, ideològics o filosòfics que mantenir la ciutat neta i polida. I compte!, que aquest estat de deixadesa aviat portarà associades altres percepcions, com la de la inseguretat, la tristor o la pèrdua de competitivitat.
Ho hem vist en moltes altres ciutats, Barcelona al capdavant, on la sensació de brutícia i deixadesa comporta un desànim ciutadà generalitzat des de fa bastant temps. Percepcions que acaben arrelant i que després trigaran anys a desaparèixer, encara que el problema es pugui anar resolent. Al cap i a la fi, totes les ciutats viuen en un moment o altre episodis de decadència, però potser no cal arribar a l’extrem d’abaixar els braços i creure que no hi ha remei.
Passar de la Girona grisa a la Girona actual va implicar una transformació urbana sense precedents i una cura permanent de l’espai públic durant molts anys. Seria molt trist que ara, perquè les prioritats polítiques són unes altres o perquè la cultura ciutadana ha anat minvant, deixéssim perdre aquell llegat i caiguéssim en el pou del pessimisme. Que Girona brutegi només depèn dels qui la governen i dels que hi viuen. I no ens equivoquem, això no ho arregla una única setmana a l’any disfressada de temps de flors.
