Tornar a creure en nosaltres

Catalunya necessita tornar a creure en ella mateixa, i els catalans i les catalanes hem de recuperar l’orgull de ser-ho. Només des de l’autoestima col·lectiva serem capaços d’encarar la urgent fase de construcció nacional que necessita el país a tots els nivells: social, cultural, econòmic i polític. Només amb autoestima tindrem la capacitat d’enfortir el sentiment de pertinença a la nació i de generar un nou nosaltres on els 8 milions ens hi sentim plenament representats.

 No és cap secret que venim d’un cicle de desorientació i desànim, que ja fa set anys que dura, i que ha provocat la pèrdua de la majoria independentista al Parlament de Catalunya. Però sabem que, tot i que els partits són imprescindibles per assolir les nostres aspiracions legítimes, Catalunya ni comença ni acaba en els partits. 

Hi ha una remor de fons que ens permet ser optimistes. La cultura al nostre país no falla mai, sobretot quan més se la necessita. Vivim un dels moments més prolífics de la música en català, com no passava des dels anys noranta. Han emergit artistes i grups que connecten i fan vibrar els nostres joves. I el millor cinema també s’està rodant en català, mentre que les lletres catalanes segueixen vives i amb força, aquí i al món, amb una de les literatures més potents d’Europa.

Res d’això seria possible sense un tret característic del nostre poble: el compromís de tantíssima gent. Són els joves que cada cap de setmana munten caus i esplais. Són els milers de persones que renoven la cultura popular arreu amb castells, correfocs, gegants, danses tradicionals… Són els nous referents del país d’avui, com Aitana Bonmatí, Alèxia Putellas o Lamine Yamal, que fan del Barça un referent mundial en el seu 125è aniversari, i són els centenars de milers d’esportistes que, practicant l’esport arreu, treballen alhora per la cohesió social. Són els centenars de voluntaris que s’impliquen en projectes, com el Vincles, per guanyar nous parlants de català. Perquè hi ha més de 2 milions de persones que volen aprendre o millorar el seu català: no és aquest un motiu per ser optimistes? Cal abandonar la queixa i el lament, i treballar per revertir la situació.

Són els empresaris, els autònoms i els treballadors, que aixequen l’economia cada dia; o les organitzacions socials, sindicats, comunitat educativa i entitats del tercer sector, que cusen la societat i defensen els nostres drets. Són els milers i milers de gent voluntària de les organitzacions de la societat civil, com Òmnium Cultural, on, amb el suport de més de 180.000 socis, no hem deixat ni un dia de treballar per la llengua, la cultura i el país.

Tenim elements per avançar com a poble. Però hem de fer els deures i els hem de fer bé: per reeixir en la nova fase de construcció nacional que necessita la Catalunya dels 8 milions cal que fem un canvi de mentalitat col·lectiva. Deixar enrere la moral de derrota. Només quan hem confiat en les nostres possibilitats hem aconseguit grans fites de país. 

 Per encarar els reptes actuals necessitem l’esforç i el compromís de tothom que s’estima el país. Tothom és imprescindible. No calen proeses ni herois. Calen accions diàries arreu del país. No ho demorem més. Ens hi juguem molt: la cohesió social, la llengua i la llibertat del país. Ens cal recuperar l’hegemonia social per tornar a disputar l’hegemonia política. És a les nostres mans. No tenim excusa. És l’hora d’avançar.