Demà arriben els Reis

S’acaba el parèntesi nadalenc. O no. És ben cert que dimarts vinent la vida política, com la vida de la ciutadania, hauria de començar a agafar ritme, però serà el que serà. És a dir, no serà. Fa l’efecte que gener i febrer (com a mínim) farem força el borinot. Ara que el bisbetó ja torna a manar, no cal agafar més risc del compte. Mentre ERC no faci el ple del congrés i es convoqui tota la militància presencialment per debatre les ponències organitzatives i estratègiques, no hi haurà pau per a totes les negociacions pendents. No hi haurà pau per a res fins que es faci el ple del congrés i la renovació de les executives regionals i comarcals, que han de seguir el mandat nacional. Com que això no serà ben bé fins al febrer, podem començar a preparar-nos per a un qui dia passa any empeny fins al març. Demà arriben els Reis, però ja podreu intuir avui mateix que bàsicament porten carbó si aneu a donar un volt per alguns dels campaments que tenen instal·lats a pobles i ciutats. No s’hi veuen locals amb capacitat perquè la militància barcelonina pugui trobar-s’hi i votar l’entrada (o no) en el govern Collboni. No s’hi veuen pergamins on s’expliquin amb claredat les pràctiques de falsa bandera. No s’hi veuen, esculpits en pedra, els incompliments que han de fer els socialistes perquè no hi hagi pressupostos a la Generalitat. Tot arribarà, fins i tots els pressupostos, però ha d’anar per una mica més llarg. Són els temps de la política.